Filòsofes de la contemporaneïtat

Abstract

Era feminista abans de saber que era feminista. Crec que amb aquesta frase poso nom a l’experiència de moltes dones amb qui convisc i d’altres que he llegit amb fruïció descobrint-me amb elles en una mena de confraria secreta. Tot i que ara puc viure amb joia aquesta manera d’entendre la vida, el despertament del feminisme se sent com un cop sec, com quan topes amb el front contra la paret. Adquireixes de sobte la dolorosa consciència d’estar viva. Potser no has estat tan viva abans, tan present en tu mateixa i tan conscient de qui ets i del lloc que ocupa el teu cos i del sentiment que el teu estar en el món és com si fos una mena d’estar-de-través. La millor descripció d’aquest sentiment l’he llegida en unes notes de la Sara Ahmed sobre una altra cosa a Vivir una vida feminista (2018). Ella diu que treballar per la igualtat i la diversitat en una institució que es resisteix a ser transformada és com posar-se en una relació obliqua amb aquesta institució. És exactament així com em sento. Ser una dona i ser feminista per a mi, en molts moments, és com estar en una relació obliqua amb el món que m’envolta, perquè el feminisme «apareix com un espai de pertorbació» en la cultura pública (Ahmed, 2018: 41).