Elegí Fracasar. Tácticas de representación lèsbica en la historia del arte

Abstract

[spa] Elegí fracasar. Tácticas de identificación lésbica en la historia del arte es un trabajo de investigación y análisis de las formas de ocupación del espacio artístico que muestra la identidad lésbica en la historia del arte a través del cuerpo atravesado por las dinámicas sociales de éxito-fracaso. Para ello, se identifican tres tácticas de representación, el estudio los códigos de doble lectura y la cultura del silencio, la visceralidad lingüística de lo lésbico y la intrusión de cuerpos lésbicos en discursos hegemónicos. A partir del ejercicio de taxonomía que comprende la categorización de estas tácticas, y las obras de Marie Laurencin, Monique Wittig, Catherine Opie y Tessa Boffin que habitan estos métodos de identificación, se realiza un recorrido de reconocimiento y representación desde la disidencia queer sobre las ocupaciones, dislocaciones, y transgresiones que componen la representación lésbica.

[cat] Vaig triar fracassar. Tàctiques d'identificació lèsbica en la història de l'art és un treball de recerca i anàlisi de les formes d'ocupació de l'espai artístic que mostra la identitat lèsbica en la història de l'art a través del cos travessat per les dinàmiques socials d’èxit-fracàs. Per a això, s'identifiquen tres tàctiques de representació, l'estudi els codis de doble lectura i la cultura del silenci, la visceralitat lingüística del lèsbic i la intrusió de cossos lèsbics en discursos hegemònics. A partir de l'exercici de taxonomia que comprén la categorització d'aquestes tàctiques, i les obres de Marie Laurencin, Monique Wittig, Catherine Opie y Tessa Boffin que habiten aquests mètodes d’identificació, es realitza un recorregut de reconeixement i representació des de la dissidència queer sobre les ocupacions, dislocacions, i transgressions que componen la representació lèsbica.

[eng] I chose to fail. Lesbian identification tactics in art history is a is a work of research and analysis of the forms of occupation of the artistic space that shows lesbian identity in the history of art through the body pierced by the societal dynamics of success-failure. To this end, three tactics of representation are identified: the study of double-meaning codes and the culture of silence, the linguistic viscerality of lesbianism, and the intrusion of lesbian bodies into hegemonic discourses. Based on the taxonomy exercise that involves the categorization of these tactics, and the works of Marie Laurencin, Monique Wittig, Catherine Opie y Tessa Boffin that inhabit these identification methods, a journey of recognition and representation is made from queer dissidence on the occupations, dislocations, and transgressions that form lesbian representation.