La funció de l'artista en el pensament romàntic alemany

Abstract

Els orígens de la funció de l'artista en el Romanticisme alemany es remunten al concepte de Bildung de la mística medieval alemanya, a la seva idea de Déu com a procés de desenvolupament. Amb l'Sturm und Drang aquesta representació va prendre la forma d'una filosofia de la història que situà al geni artista com a col·laborador principal en el procés de la Creació. Els primers romàntics van concretar aquestes idees formant cercles, organitzant activitats i divulgant els seus escrits. I Schelling les va conceptualitzar en una filosofia. Aquest pensament romàntic ha tingut una continuïtat que es pot rastrejar en la filosofia i l'art contemporanis; també en alguns epígons catalans.