Nevus de Sutton: caracterización de la inmunogenicidad en tumores melanocíticos y papel de la microscopía confocal en su diagnóstico

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN:

El proyecto de Tesis está centrado en el estudio clínico-dermatoscópico-confocal (in vivo) e histológico-inmunofenotìpico de lesiones melanocíticas benignas con marcada inflamación y regresión inmunomediadas. Estas lesiones suponen un reto tanto diagnóstico in vivo como anatomopatológico, dado que pueden compartir características comunes con el melanoma maligno.

HIPÓTESIS:

1 La microscopia confocal puede ayudar a diagnosticar nevus de Sutton inflamados y podría ser útil en el estudio de lesiones con cambios inflamatorios. 2 La inmunogenicidad difiere entre tumores melanocíticos benignos y malignos, produciendo patrones inflamatorios y de regresión diferentes. 3 El análisis del infiltrado inmunitario podría diferenciar nevus de Sutton y melanomas, y facilitar el desarrollo de terapias y biomarcadores específicos.

OBJETIVOS:

1 Describir las características dermatoscópicas y de microscopia confocal de los nevus de Sutton, así como su correlación con los hallazgos histopatológicos. 2 Comparar las características dermatoscópicas y de microscopia confocal de los nevus de Sutton con las observadas en melanomas con inflamación. 3 Evaluar la utilidad de la microscopia confocal para el diagnóstico de lesiones pigmentadas con inflamación. 4 Caracterizar el infiltrado inflamatorio presente en los nevus de Sutton mediante técnicas de inmunohistoquímica.

5 Comparar el perfil inmunofenotípico de los nevus de Sutton con el patrón inflamatorio de linfocitos intratumorales observados en melanomas con fenómenos de regresión.

[cat] INTRODUCCIÓ El projecte de Tesis està centrat en l’estudi clínic-dermatoscòpic-confocal (in vivo) i histològic-immunofenotìpic de lesions melanocítiques benignes amb marcada inflamació i regressió immunomediades. Aquestes lesions suposen un repte tant diagnòstic in vivo com anatomopatològic, donat que poden compartir característiques comuns amb el melanoma maligne. HIPÒTESIS 1 La microscòpia confocal pot ajudar a diagnosticar nevus de Sutton inflamats i podría ser útil en l’estudi de lesions amb canvis inflamatoris. 2 La immunogenicitat difereix entre tumors melanocítics benignes i malignes, produint patrons inflamatoris i de regressió diferents. 3 L’anàlisi de l'infiltrat immunitari podría diferenciar nevus de Sutton i melanomes, i facilitar el desenvolupament de teràpies i biomarcadors específics. OBJECTIUS 1 Descriure les característiques dermatoscòpiques i de microscòpia confocal dels nevus de Sutton, així com la seva correlació amb els troballes histopatològiques. 2 Comparar les característiques dermatoscòpiques i de microscòpia confocal dels nevus de Sutton amb les observades en melanomes amb inflamació. 3 Avaluar la utilitat de la microscòpia confocal per al diagnòstic de lesions pigmentades amb inflamació. 4 Caracteritzar l'infiltrat inflamatori present en els nevus de Sutton mitjançant tècniques d'immunohistoquímica. 23 5 Comparar el perfil immunofenotípic dels nevus de Sutton amb el patró inflamatori de limfòcits intratumorals observats en melanomes amb fenòmens de regressió. MÈTODES En el primer estudi realitzat, una sèrie de nevus de Sutton que es presentaven com a lesions atípiques per clínica/dermatoscòpia i que es van extirpar per descartar malignitat es varen comparar (per dermatoscòpia i microscòpia confocal) amb una sèrie de nevus de Sutton clàssics i amb un grup de melanomes incipients amb característiques histològiques de regressió. Un total de 57 lesions varen ser analitzades i comparades. En el segon estudi es va comparar la precisió diagnòstica en l’avaluació de imatges de microscòpia confocal entre 6 especialistes amb expertesa en l’ús d’aquesta tècnica a l’hora de distingir entre 20 lesions (nevus inflamats i melanomes). El darrer estudi es va centrar en comparar el perfil immunofenotípic de 16 nevus de Sutton amb el de 70 melanomes amb regressió. Es va avaluar el grau de fibrosi, la densitat i la localització inflamatòria, així com els marcadors immunològics associats: CD3, CD4, CD8, CD25, FOXP3 i PD1, en ambdues poblacions. Principals Resultats L’avaluació dels resultats del primer estudi ens ha permès demostrar que un cert grup poc freqüent de nevus de Sutton (SN) pot tenir característiques dermatoscòpiques i de microscòpia confocal (RCM) indistinguibles clínicament del melanoma i, com a conseqüència, s'han d’extirpar per descartar la possibilitat de malignitat. Tanmateix, l’examen de microscòpia confocal (RCM) pot ajudar si detecta menys del 10% de papil·les mal definides, menys del 10% de engruiximents de la unió dermo-epidèrmica, o la presència de nius, ja que són característiques associades a lesió benigna. En el segon estudi vàrem objectivar que la sensibilitat per a la detecció de melanoma oscil·lava entre el 20% i 100% (valor mitjà 53,3; 27,5 DS) amb una especificitat que oscil·la del 47% al 87% (valor mitjà 67,8; 13,5 DS). La sensibilitat per als nevus de Sutton 24 va ser entre el 50% i el 90% (valor mitjà 66,6; 17,9 DS), però és important tenir en compte que tots els experts varen diagnosticar erròniament almenys dos nevus de Sutton orientant-los com a melanomes. El 80% dels nevus de Sutton es van considerar probablement malignes (fals positius per RCM. (Valor mitjà 43,3; 21,3 DS). En el darrer estudi es va poder objectivar que els nevus de Sutton presentaven una major densitat inflamatòria en comparació amb els melanomes amb regressió. En relació al tipus de infiltrat cel·lular els melanomes amb regressió van mostrar un predomini de limfòcits T col·laboradors (CD4+) mentre que els nevus de Sutton van presentar un predomini de limfòcits T citotòxics (CD8+), amb una major expressió de marcadors immunoreguladors com FOXP3, PD1 i CD25. Conclusions En conclusió, el nevus de Sutton pot imitar al melanoma tant en dermatoscòpia com en microscòpia confocal, cosa que pot dificultar-ne el diagnòstic diferencial. Tot i que la dermatoscòpia continua sent una eina essencial per orientar aquestes lesions, l’avaluació de la unió dermoepidèrmica mitjançant microscòpia confocal aporta información extra per diferenciar entre nevus de Sutton i melanomes; de totes formes, la seva precisió diagnòstica disminueix considerablement quan s’utilitza sense tenir en compte el context clínic, l’edat del pacient i els signes dermatoscòpics. Finalment, existeixen diferències quantitatives i qualitatives en la resposta immunològica generada en els nevus de Sutton i els melanomes amb regressió, cosa que podria contribuir a millorar la comprensió i el maneig d’aquestes lesions. Malgrat les seves contribucions, el projecte de Tesis presenta limitacions, com ara la mida reduïda de la mostra, especialment en els nevus de Sutton, i certa subjectivitat inherent a l'anàlisi de les tècniques utilitzades.