Efecto de la suplementación parenteral con aceite de pescado al soporte nutricional estándar de pacientes esofagectomizados

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN: La hepatopatía asociada a la nutrición parenteral (NP) (HAP) es una de las principales complicaciones derivadas de la infusión de emulsiones lipídicas (EL) en la NP, y se ha asociado a la presencia de fitoesteroles. De hecho, a lo largo de la evolución de los componentes de la NP, se ha optado como estrategia la reducción en aporte calórico restringiendo el uso de lípidos. La elección de EL es clínicamente relevante debido a sus efectos metabólicos e inmunomoduladores. La utilización de EL de aceite de pescado (AP), por su efecto inmunomodulador, por estar libres de fitoesteroles y por su mejor control de la hipertrigliceridemia, las hace especialmente útiles en pacientes con altos requerimientos nutricionales y/o con respuesta inflamatoria asociada a estrés metabólico. Cirugías mayores como la esofagectomía implican un elevado catabolismo y respuesta inflamatoria postquirúrgica, asociada a una alta morbilidad y mortalidad. Los ácidos grasos (AG) omega-3 (ω3) administrados vía enteral, aún su baja tolerancia, han demostrado eficacia antiinflamatoria e inmunomoduladora. Existen escasos ensayos clínicos con AG ω3 administrados vía endovenosa, y en todos ellos su administración es como componente de NP. No hay experiencia clínica en la administración de EL por vía parenteral de manera complementaria al soporte nutricional enteral (NE) estándar. En esta tesis se presenta el primer estudio que administra AG ω3 por vía endovenosa como farmaconutriente único, sin ser formulado como NP asociado a glúcidos ni proteínas, a dosis superiores y combinado junto a la NE estándar. HIPÓTESIS: El daño hepático causado por la administración de NP deriva no sólo de la presencia de fitoesteroles, sino también de la presencia de una respuesta inflamatoria que puede actuar de manera sinérgica maximizando entre ambos la HAP. El uso de EL de AP puede resultar beneficioso en el control de la respuesta inflamatoria temprana, en las alteraciones de la función hepática asociado a NP y en la reducción de la hipertrigliceridemia, en comparación con EL de AG combinados de cadena larga (LCT) y media (MCT). La administración endovenosa de AG ω3 permite la incorporación rápida de lípidos en las membranas celulares y en la cascada inflamatoria. El uso de AP por vía endovenosa de manera complementaria a la NE puede asociarse a una mejor evolución nutricional y clínica del paciente, reduciendo la morbimortalidad asociada.

OBJETIVOS: 1. Determinar si el daño hepático, medido como alteración en los test de funcionalidad hepática (TFH), asociado a la administración de la NP se debe exclusivamente a la presencia de fitoesteroles, o si existe un efecto sinérgico relacionado con una respuesta inflamatoria hepática postestrés que contribuye también a esta HAP. 2. Determinar si la administración endovenosa de EL de AP en pacientes esofagectomizados es efectiva en la normalización de interleucina 6 (IL-6) comparados con EL de AG LCT/MCT, y si dosis de 0,8g/kg/día son más efectivas que 0,4g/kg/día. Objetivos secundarios: evaluar el comportamiento de otros marcadores de inflamación (proteína C reactiva -PCR-, factor de necrosis tumoral alfa -TNFα-, IL-10, IL-8 y el receptor soluble de CD25 -CD25-), trigliceridemia, morbilidad, seguridad, seguimiento nutricional y mortalidad.

[cat] INTRODUCCIÓ: L'hepatopatia associada a la nutrició parenteral (NP) (HAP) és una de les complicacions principals derivades de la infusió d'emulsions lipídiques (EL) a la NP, i s'ha associat a la presència de fitoesterols. De fet, al llarg de l'evolució dels components de la NP, s'ha optat com a estratègia la reducció en l’aportació calòrica restringint l'ús de lípids. L'elecció d'EL és clínicament rellevant degut als efectes metabòlics i immunomoduladors. La utilització d'EL d'oli de peix (OP), pel seu efecte immunomodulador, per estar lliures de fitoesterols i pel millor control de la hipertrigliceridèmia, les fa especialment útils en pacients amb alts requeriments nutricionals i/o amb resposta inflamatòria associada a estrès metabòlic. Cirurgies més grans com l'esofagectomia impliquen un elevat catabolisme i resposta inflamatòria postquirúrgica, associada a una alta morbiditat i mortalitat. Els àcids grassos (AG) omega- 3 (ω3) administrats via enteral, encara la baixa tolerància, han demostrat eficàcia antiinflamatòria i immunomoduladora. Hi ha escassos assaigs clínics amb AG ω3 administrats via endovenosa, i en tots ells la seva administració és com a component de NP. No hi ha experiència clínica a l'administració d'EL per via parenteral de manera complementària al suport nutricional enteral (NE) estàndard. En aquesta tesi es presenta el primer estudi que administra AG ω3 per via endovenosa com a farmaconutrient únic, sense ser formulat com a NP associat a glúcids ni proteïnes, a dosis superiors i combinat al costat de la NE estandard. HIPÒTESI: El dany hepàtic causat per l'administració de NP deriva no només de la presència de fitoesterols, sinó també de la presència d'una resposta inflamatòria que pot actuar de manera sinèrgica maximitzant la HAP entre tots dos. L'ús d'EL d'OP pot resultar beneficiós en el control de la resposta inflamatòria primerenca, en les alteracions de la funció hepàtica associat a NP i en la reducció de la hipertrigliceridèmia, en comparació d'EL d'AG combinats de cadena llarga (LCT) i mitjana (MCT). L'administració endovenosa d'AG ω3 permet la incorporació ràpida de lípids a les membranes cel·lulars i a la cascada inflamatòria. L'ús d'OP per via endovenosa de manera complementària a la NE es pot associar a una evolució nutricional i clínica millor del pacient, reduint la morbimortalitat associada.

OBJECTIUS: 1. Determinar si el dany hepàtic, mesurat com a alteració en els tests de funcionalitat hepàtica (TFH), associat a l'administració de la NP es deu exclusivament a la presència de fitoesterols, o si hi ha un efecte sinèrgic relacionat amb una resposta inflamatòria hepàtica postestrès que contribueix també a aquesta HAP. 2. Determinar si l'administració endovenosa d'EL d'OP en pacients esofagectomitzats és efectiva en la normalització d'interleucina 6 (IL-6) comparats amb els AG LCT/MCT, i si dosis de 0,8 g/kg/dia són més efectives que 0,4 g/kg/dia. Objectius secundaris: avaluar el comportament d'altres marcadors d'inflamació (proteïna C reactiva -PCR-, factor de necrosi tumoral alfa -TNFα-, IL-10, IL-8 i el receptor soluble de CD25 -CD25-), trigliceridèmia, morbiditat, seguretat, seguiment nutricional i mortalitat.