Experiències i reptes de les famílies d’acollida: una aproximació a la realitat de l'acolliment familiar

Abstract

[cat] L’acolliment familiar és una mesura clau dins del sistema de protecció a la infància i adolescència quan un menor d’edat no pot continuar amb la seva família d’origen. Aquesta mesura, reconeguda i prioritzada per la legislació, estableix que s’ha de garantir el dret dels infants a viure en un entorn familiar. No obstant, a la pràctica, la mesura de protecció més comuna és la institucionalització en centres residencials. Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes dirigides a famílies acollidores i als professionals que les acompanyen, es recullen les experiències i percepcions amb l’objectiu de comprendre l’impacte de l’acolliment en les famílies d’acollida, identificant els principals reptes que afronten. Els resultats revelen que l’acolliment pot generar un fort creixement personal, així com una sensació de satisfacció vital. Tanmateix, també es constata la complexitat d’aquesta forma de criança, marcada per la necessitat d’atendre infants amb realitats emocionals específiques i, alhora, reconèixer i respectar la seva família d’origen. Aquestes situacions requereixen un suport professional adequat i continuat que les famílies han descrit i valorat molt positivament, tot i que s’assenyalen algunes qüestions a millorar. Així mateix, s’identifica com un obstacle el fet que les famílies acollidores sovint han d’afrontar la manca de reconeixement social d’aquest model familiar i una burocràcia que pot dificultar el seu dia a dia, generant un estrès afegit. L’estudi conclou destacant les potencialitats i mancances del sistema d’acollida al nostre territori, tot reivindicant la necessitat de millorar algunes pràctiques institucionals perquè les famílies puguin exercir l’acolliment amb més garanties.

[eng] Foster care is a key measure within the child protection system when a minor is unable to remain with their birth family. This measure, recognized and prioritized by legislation, establishes that the right of children to live in a family environment must be guaranteed. However, in practice, the most common protection measure continues to be institutionalization in residential care centers. Using a qualitative methodology based on interviews with foster families and the professionals who support them, this study gathers experiences and perceptions with the aim of understanding the impact of foster care on foster families, and identifying the main challenges they face. The findings reveal that foster care can foster significant personal growth and a strong sense of life satisfaction. Nonetheless, it also highlights the complexity of this type of caregiving, characterized by the need to support children with specific emotional backgrounds while simultaneously recognizing and respecting their family of origin. These situations require adequate and ongoing professional support, which families have described and valued very positively, although some areas for improvement were noted. Additionally, the study identifies a lack of social recognition of this family model and a burdensome bureaucracy as key obstacles that foster families frequently encounter, adding extra stress to their daily lives. The study concludes by emphasizing both the strengths and shortcomings of the foster care system in our region, advocating for the improvement of certain institutional practices to ensure that families can engage in foster care with greater security and support.