Benthic suspension feeders, key players in Antarctic marine ecosystems?

Abstract

[eng] For quite some time it was generally accepted, from water column and open sea studies, that in Antarctic marine communities there is a prolonged period of minimal winter activity which lasts for at least six months during the Southern winter. However, recent studies on certain littoral benthic suspension feeders have suggested that the period of inactivity may last only a few weeks. This raises the question of what allows these organisms to feed, and hence remain active, for considerably longer periods than previously thought. Special adaptations to feeding at low levels of food concentration, or to using occasional food abundance followed by long periods of starvation have been suggested. Many suspension feeders might use alternative food sources to phytoand zooplankton, e.g., the «fine fraction» of organic matter, or microplankton (bacteria, ciliates, and flagellates including POC of several origins), which has recently been shown to play a much more significant role than expected in complementing the diet and meeting energy demands in many species of suspension feeders. The possible role of sediment resuspension has also been reported, and given the high food value of the organic component of sediments even on deep bottoms further research would be of interest. Recent observations related to the natural diet (prey capture) of several shallow species lead to the assumption that part of Antarctic suspension feeders have similar growth and reproduction rates to those reported for temperate waters. Efficient food assimilation may contribute to our understanding of the continuous reproduction state observed in octocorals and, also, of the development of tridimensionally structured communities which are suspension-feeder dominated, highly diversified, and have a high biomass. The principal role of Antarctic benthic suspension feeders seems to be related to the efficient recycling of the water column production, which is only partly assimilated by the highly seasonal zooplankton and other secondary consumers during particle sinking. The consideration of the crucial role of benthic suspension feed-ers suggested in this paper has arisen from preliminary empirical evidence on the RV Polarstern cruises ANT XIII/3 and XV/3 (EASIZ I & II) [51] on the southeastern Weddell Sea, and recent literature which is reviewed and commented in this paper.

[cat] Ja fa un cert temps que hom accepta, de manera general i a partir d’estudis de la columna d’aigua en mar obert, que en les comunitats marines de l’oceà Antàrtic hi ha un període prolongat d’activitat hivernal mínima que s’estén al llarg de sis mesos com a mínim, que és el temps que dura l’hivern austral. Tanmateix, investigacions recents en algunes espècies d’invertebrats suspensívors (filtradors) bentònics litorals han suggerit que el període d’inactivitat potser dura només unes poques setmanes. Això planteja una interessant qüestió: què és el que permet que aquests organismes antàrtics mengin, i per tant romanguin actius, durant períodes molt més llargs del que fins ara s’havia cregut? Hom ha suggerit adaptacions especials a menjar en concentracions molt baixes d’aliment, o bé a usar eficientment l’abundància ocasional d’aliment enmig de llargs períodes d’escassedat. Molts animals suspensívors podrien usar fonts alternatives al seu aliment usual, el fito- i el zooplàncton; per exemple, la ‘fracció fina’ de matèria orgànica, o microplàncton (bacteris, ciliats i flagel·lats, junt amb carboni inorgànic particulat d’orígens diversos), que hom ha demostrat recentment que té un paper molt més significatiu del que hom creia a l’hora de complementar la dieta i de subvenir a les demandes energètiques de moltes espècies de suspensívors. També s’ha esmentat el possible paper de la resuspensió de sediments i, atès l’elevat valor alimentari del component orgànic dels sediments antàrtics, àdhuc de fons pregons, serà interessant investigar més en aquesta línia. Observacions recents relacionades amb la dieta natural (captura de preses) d’algunes espècies d’aigües somes porten a suposar que alguns suspensívors antàrtics, si més no, tenen taxes de creixement i reproducció que són similars a les assenyalades per a espècies d’aigües temperades. L’assimilació eficient de l’aliment pot ajudar a explicar l’estat de reproducció contínua observat en espècies d’octocorals, així com el notable desenvolupament de les comunitats bentòniques litorals antàrtiques, estructurades en tres dimensions, dominades per suspensívors, molt diversificades i amb una biomassa elevada. El principal paper dels suspensívors bentònics antàrtics sembla que està relacionat amb el reciclatge eficient de la producció de la columna d’aigua, que només és parcialment assimilada durant l’en-fonsament de les partícules pel zooplàncton i altres consumidors secundaris, que són molt estacionals. La consideració del paper crucial que podrien tenir els suspensívors bentònics antàrtics que hom suggereix en aquest article prové d’evidències empíriques preliminars obtingudes de sengles campanyes de recerca del VO Polarstern, ANT XIII/3 i XV/3 (EASIZ I i II) [51], realitzades en l’àrea sud-oriental del mar de Weddell, així com de bibliografia diversa que es revisa i comenta en l’article.