Spatial and temporal migratory patterns of trans-Saharan birds in the Iberian Peninsula

Abstract

[eng] The spatial and temporal variability of migratory phenology of Ciconia ciconia, Cuculus canorus, Apus apus, Hirundo rustica and Luscinia megarhynchos were studied by means of 44000 records for 1400 spanish sites during the period 1944-2004. In all species, first individuals arrive to the southern areas of Iberia, to low altitude sites, with dry and warm summers, and near to the Straits of Gibraltar. A. apus and H. rustica showed quite similar spatial patters due to the strong influence of fixed factors, which impose optimum migratory pathways. The onset of singing of C. canorus and L. megarhynchos showed a different and weak geographical pattern, which suggests that other local environmental factors could be influencing singing behaviour of males. In spite to be a soaring species, C. ciconia follows similar spatial patters for spring arrivals. However, its autumn departure and length of stay did not show any spatial gradient. Excepting L. megarhynchos, all species have advanced their arrival dates during the last three decades. Nevertheless, current dates are similar to those recorded sixty years ago. The strongest advancement was detected in C. ciconia, probably as a result of the growing number of wintering individuals in Iberia. In overall, species arrived earlier those years with plentiful rainfalls in western Africa and warmer spring temperatures in Iberia. Therefore, climate change is probably the underlying mechanism for temporal changes in migratory phenology also in Mediterranean populations. Departure dates only showed a significant advancement in H. rustica. Departures were weakly related to climatic variables. Temperatures during breeding period advanced departures in all species, while only H. rustica was affected by temperatures at departure time.

[cat] S'estudià la variabilitat espacial i temporal en la fenologia de la migració de diverses aus trans-Saharianes. Es van fer servir unes 44000 dates d'arribada i emigració de cigonya ("Ciconia ciconia"), cucut ("Cuculus canorus"), falciot ("Apus apus"), oreneta ("Hirundo rustica") i rossinyol ("Luscinia megarhynchos") enregistrades a unes 1400 localitats espanyoles entre 1944 i 2004 pels voluntaris de la xarxa fenològica de l'"Instituto Nacional de Meteorologí"a. Totes les espècies colonitzen la Península Ibèrica seguint un eix sudoest-nordest durant la primavera. Els primers individus arriben al sud, a localitats a baixa altitud, amb estius secs i calorosos i properes a l'Estret de Gibraltar. En el cas de l'oreneta i el falciot els patrons van ser especialment similars degut a la dependència de factors ambientals invariables, com ara el relleu, que marquen les rutes migratòries òptimes a través de la península en ambdues espècies. L'inici del cant va mostrar patrons espacials diferents en el cucut i el rossinyol, probablement com a resultat de la biologia tan diferent d'ambdues espècies. L'escassa capacitat predictiva dels seus models podria indicar que el cant també depèn d'altres factors que incideixen sobre les decisions dels mascles de cantar o no fer-ho i que són alienes a la migració. L'arribada de la cigonya segueix els patrons generals citats anteriorment tot i ser una espècie planadora. Pel contrari, les diferències entre localitats en les dates d'emigració i la durada de l'estada no tenen cap estructura espacial en aquesta espècie. Les cigonyes es reuneixen en grans estols durant la migració post-nupcial que tenen un comportament independent de les condicions ambientals de les localitats on crien. L'estada depèn més de la data quan els individus decideixen marxar, que de la data quan arriben. La cigonya, cucut, falciot i oreneta han avançat la seva data d'arribada durant els darrers trenta anys, tot i que les dates enregistrades a l'actualitat són semblants a les que s'enregistraven ara fa seixanta anys. L'excepció és la cigonya, que sí ha avançat l'arribada en torn un mes. Aquest canvi tan brusc probablement està relacionat amb el nombre cada cop més gran d'individus que roman a la península durant l'hivern. Aquesta tendència a no migrar possiblement és el resultat combinat dels costos d' anar a les àrees clàssiques d'hivernada del Sahel, on les sequeres persistents provocarien una elevada mortalitat entre els individus que hi van, en comparació amb els beneficis de romandre tot l'any a la península, on la proliferació de deixalleries i certes espècies invasores proporcionen una font contínua d'aliment que abans no existia. L'arribada es va veure afectada tant pel clima de les àrees d'hivernada com el de cria en la resta d'espècies. Les aus arriben abans els anys humits a l'Àfrica occidental i les primaveres càlides a la península. Els canvis climàtics de les darreres dècades són, doncs, els responsables més probables dels canvis temporals en les dates d'arribada. Les dates d'emigració de la cigonya, falciot i oreneta van mostrar fluctuacions temporals similars, avançant la seva sortida fins a mitjans dels 60, ajornant-la fins a mitjans dels 80 i tornant-la a avançar d'ençà les hores. Temperatures elevades durant l'època de reproducció es van associar amb un avançament de l'emigració a les tres espècies, mentre que només l'oreneta es va veure afectada per les temperatures durant el període d'emigració, anant-se més tard aquells anys més calorosos durant aquestes dates. Podem concloure que les xarxes de voluntaris constitueixen una bona eina per avaluar la variabilitat espacial escala i temporal de la migració de les aus i que s'haurien de seguir potenciant, especialment ara, donada la sensibilitat de la fenologia al canvi climàtic.