Mucus Hypersecretion, MUC genes and Mucins in Inflammatory Nasosinusal Diseases. Regulation by Proinflammatory and Antiinflammatory Agents

Abstract

[eng] The overall objectives of this thesis are: one, characterize the expression of mucin at baseline human nasal mucosa in healthy and inflamed (nasal polyps), and two, to analyze the expression of mucin and the regulation exerted by glucocorticoids on it in patients with nasal polyposis ( "in vivo") and a respiratory cell line (in vitro).

[cat] D'entre totes les estructures que composen el tracte respiratori, el nas, a través de la mucosa nasal, és l'òrgan encarregat de la preparació del moc inhalat mitjançant la filtració, l'escalfament i la humidificació d'aquest abans que arribi als pulmons, exercint d'aquesta manera una acció protectora sobre les vies aèries vers agents irritants i patògens. Per tal de desenvolupar aquesta tasca, la mucosa nasal, concretament l'epiteli i les glàndules submucoses d'aquesta, secreta moc i alhora promou l'aclariment mucociliar a través del seu epiteli ciliat, el qual es troba submergit en les secrecions nasals. El moc respiratori està constituït per aigua, ions, secrecions pulmonars, trasudats de proteïnes del sèrum, proteïnes antimicrobianes i glicoproteïnes mucoses o mucines, les quals són responsables de la viscoelasticitat i adhesivitat del moc. Fins ara, han estat descrits 20 gens que codifiquen per mucines, subdividits en dos grups principals: mucines secretades i de membrana. Tot i que ambdós tipus de mucines (de membrana i secretades) comparteixen una característica comuna en la seva estructura proteica, que consisteix en la presència de diverses repeticions en tandem de regions riques en residus de serina i treonina altament glicosilats, aquestes presenten diferències estructurals que determinaran en cert grau la seva funcionalitat. En general, en patologies respiratòries s'ha trobat un increment en la expressió de mucines respecte teixits sans. Aquestes malalties, a més de compartir, entre d'altres símptomes l'obstrucció nasal i la hipersecreció de moc, semblen presentar una composició mucínica anormal del moc en referència a la quantitat, tipus i mida de les mucines (8-10). Aquests canvis podrien contribuir a les propietats reològiques del moc del tracte respiratori, produint un moc hiperviscós en el cas de la fibrosi quística i l'asma, i un moc aquós en el de la rinitis al·lèrgica i la poliposis nasal. No obstant això, les conseqüències funcionals del moc amb composició mucínica diferent han estat poc estudiades.Un dels objectius actuals en l'estudi de la secreció mucosa i de la regulació dels gens MUC és investigar la relació potencial entre els seus patrons d'expressió, les seves propietats fisiològiques i les seves manifestacions clíniques en patologies respiratòries com ara la poliposi nasal i l'asma. Amb els estudis que composen aquesta tesi, es pretén determinar el paper dels gens MUC en l'etiologia de malalties com la poliposi nasal i l'asma, veure si existeixen patrons de diagnòstic definits, i alhora investigar els mecanismes de regulació d'aquests gens. Els resultats d'aquests estudis contribuiran a augmentar el coneixement de l'etiologia de la poliposi nasosinusal i obrirà noves perspectives per a la millora del tractament actual, donant la possibilitat de dissenyar nous fàrmacs i noves estratègies de tractament per a la rinosinusitis crònica i la poliposi nasosinusal, especialment en relació a la hipersecreció mucosa que acompanya en aquestes malalties.En concret, els objectius generals d'aquesta tesi sòn: un, caracteritzar l'expressió de mucines a nivell basal en mucosa nasal humana sana i inflamada (pòlips nasals), i dos, analitzar l'expressió de mucines i la regulació que exerceixen els glucocorticoides sobre aquesta en pacients amb poliposi nasal (in vivo) i en una línia cel·lular respiratòria (in vitro).