Electrophysiological indexes of the detection and processing of auditory distractors

Abstract

[eng] The occurrence of auditory changes in a stable environment may cause distraction. The pattern of this effect in the present thesis depended on the salience of the feature undergoing auditory change, the temporal distance and the spatial location between the task-irrelevant and task-relevant information. Moreover, the electrophysiological recordings helped to elucidate the cognitive processing underlying behavioural distraction. First, an early and automatic call for attention triggered by mismatch negativity (MMN) was generated by various types of changes, which corroborated its role as a genuine change detector. Second, the effective orienting of attention to the unexpected changes indexed by P3a appeared sensitive to the spatial location of the distractors, suggesting that the orienting of attention could be indeed an attentional spatial switch. And third, the cognitive processing of returning to primary task performance after a momentary distraction associated with the reorienting negativity (RON) component depended on the impaired stage of the ongoing target processing. Taken together, the results shed new light on the mental chronometry of auditory distraction.

[cat] L'ocurrència de canvis auditius en un entorn acústic estable pot causar distracció. La present tesi demostra que el patró d'aquest efecte depèn de la novetat del canvi auditiu, la distància temporal i la localització espacial entre la informació irrellevant i la informació irrellevant per la tasca en curs. A més a més, el registre electrofisiològic va ajudar a dilucidar el processament cognitiu subjacent a la distracció conductual. Primer, una resposta ràpida i automàtica de crida de l'atenció disparada pel potencial de disparitat (en nomenclatura anglosaxona MMN) va corroborà el seu rol com a genuí detector de canvis. Segon, una efectiva orientació de l'atenció cap a canvis inesperats, indexada per P3a, va aparèixer sensible a la localització espacial dels distractors, suggerint que l'orientació de l'atenció podria ser de fet, un canvi atencional entre localitzacions. I tercer, que el procés cognitiu de retorn de l'atenció cap a la tasca en curs, després d'una distracció momentània, associada amb el component RON (de l'anglès reorienting negativity) depèn de la fase afectada del procés cognitiu en curs. En definitiva, els presents resultats contribueixen a la cronometria mental de la distracció.