Monitoratge de la glicèmia en el pacient crític: Protocols d'insulinoterapia intensiva i ús del catèter arterial per a l'extracció de mostres de sang

Abstract

[cat]Antecedents del tema Posteriorment a l’estudi de Van den Berghe, es van anar aplicant a les diferents UCI’s els protocols de Intensive Insulin Therapy (IIT, insulinoteràpia intensiva) en base a la disminució de la morbimortalitat en pacients tractats amb IIT respecte el tractament amb Conventional Insulin Therapy (CIT, insulinoteràpia subcutània convencional amb sliding-scales). Els protocols de IIT van comportar un increment de la incidència d’hipoglicèmia greu, que es va relacionar amb la mortalitat, a l’igual que la variabilitat de la glicèmia. Cal considerar l’extracció de mostres de sang a través del catèter arterial, per evitar les puncions capil•lars de repetició per l’anàlisi de la glicèmia. Objectius Analitzar la hipoglicèmia, hiperglicèmia i variabilitat de la glicèmia en pacients tractats amb dos protocols diferents de IIT vs CIT, en funció del tipus de mostra utilitzada per l’anàlisi de la glicèmia. Avaluar les complicacions associades al catèter arterial quan s’utilitza per l’extracció horària de mostres de sang, comparant dos tipus de circuits arterials diferents. Analitzar la fiabilitat dels valors de glicèmia obtinguts de sang arterial i glucòmetres portàtils (POC). Metodologia Article 1: estudi descriptiu de la prevalença de hipoglicèmia greu (<50 mg/dL) i moderada (entre 50-80 mg/dL) associada al tipus de insulinoteràpia, i segons tipus de mostra utilitzada per l’anàlisi, sempre amb POC. Article 2: estudi prospectiu de cohorts amb dos períodes d’estudi: període 1, protocol IIT amb rang de control glicèmic estricte (110-140 mg/dL) vs període 2, IIT amb rang més laxe (140-180 mg/dL) comparant la incidència d’hipoglicèmia, hiperglicèmia (> 216 mg/dL) i variabilitat de la glicèmia entre protocols IIT i CIT. Article 3: assaig clínic obert a 90 pacients portadors de catèter arterial radial randomitzats a circuit arterial xeringa vs connector clau (needleless). Les glicèmies obtingudes de sang arterial i punció capil•lar amb POC es van comparar amb les obtingues de sang venosa i anàlisi al laboratori de l’hospital. Resultats En l’article 1, es van analitzar 6636 glicèmies de 144 pacients crítics. Es van detectar més hipoglicèmies moderades en sang arterial que per punció capil•lar (4,5% vs 2,8%; P = 0,014). No es van trobar diferències en el nombre d’hipoglicèmies entre IIT vs CIT al comparar només glicèmies obtingudes per punció capil•lar (2,3% vs 2,8%; P = 0,213). Hipoglicèmia greu igual en ambdós tractaments. En l’article 2: es van estudiar 221 pacients, amb 12825 valors de glicèmia. La hipoglicèmia es va relacionar amb ingesta nutricional discontínua, rang de control glicèmic de 110-140 mg/dL i IMC baix (P = 0,002). La hiperglucèmia es va relacionar exclusivament amb l’antecedent de diabetis mellitus (OR 2,6 [IC95% 1,6-4,5]). La variabilitat de la glicèmia es va relacionar amb una ingesta nutricional discontínua, IMC baix, insulinització amb CIT, ser diabètic, edat avançada i APACHE II elevat (P < 0,001). En l’article 3, cap dels 90 pacients randomitzats va presentar bacterièmia per catèter arterial (12776 manipulacions) en comparació al grup control (0,38 episodis x 1000 catèters/dia, 13075 manipulacions). Les complicacions del catèter no foren significatives en cap de les branques. La glicèmia obtinguda de sang arterial i POC fou igual de fiable que l’obtinguda per sang venosa i anàlisi al laboratori excepte quan l’hematòcrit era < 25%. Conclusions Els protocols de IIT són efectius per disminuir la variabilitat de la glicèmia i controlar la hiperglicèmia en comparació a la CIT. Un rang òptim de 110-140 mg/dL és segur sense augmentar la incidència d'hipoglicèmia greu (< 50 mg/dL). El nombre d'hipoglicèmies moderades (entre 50-80 mg/dL) és major respecte el tractament amb CIT, però només es detecten quan s'utilitzen mostres de sang arterial per l'anàlisi de la glicèmia. Per aquest motiu, caldria utilitzar el catèter arterial per l'extracció horària de les mostres de sang arterial, ja que l'alta freqüència en la manipulació del catèter i la reintroducció del volum de rebuig per evitar l'anèmia iatrogènica, no incrementa les complicacions associades al catèter.

[eng]Background Van den Berghe reported lower morbidity and mortality rates with Intensive Insulin Therapy (IIT) than with sliding-scale, Conventional Insulin Therapy (CIT). Intensive care units implemented IIT protocols, and severe hypoglycemia incidence (associated with mortality, as was glycemic variability) increased. Frequent glycemia testing is needed; drawing blood from arterial catheters is preferable to repeated fingersticks. However, accuracy of each method requires analysis. Objectives To analyze hypoglycemia, hyperglycemia, and glucose variability incidence in two patient groups treated with different IIT protocols vs CIT, based on sample type (arterial or fingerstick). To evaluate complications associated with hourly arterial catheter handling, comparing two types of arterial setup. To assess the accuracy of glycemia values obtained from arterial blood samples using point-of-care (POC) glucometers. Methodology Article 1: descriptive study of severe (<50 mg/dL) and mild (50-80 mg/dL) hypoglycemic events by type of insulin therapy and type of blood sample analyzed at POC. Article 2: two-level prospective cohort study: IIT protocol with strict glycemic control (110-140 mg/dL) vs IIT with higher range (140-180 mg/dL), comparing hypoglycemia, hyperglycemia (>216 mg/dL), and glucose variability index for IIT protocols and CIT. Article 3: open clinical trial; 90 patients with radial arterial catheter, randomized to an arterial circuit with a syringe or needleless setup. Glycemia values in POC analysis of arterial and fingerstick blood were compared with venipuncture samples analyzed by the hospital laboratory (gold standard). Results Article 1: 6636 glycemias, 144 critical patients. Moderate hypoglycemia was more frequent in arterial than fingerstick samples (4.5% vs 2.8%; P=0.014), with no differences between IIT and CIT in number of hypoglycemias in fingerstick samples (2.3% vs 2.8%; P=0.213) or in severe hypoglycemias. Article 2: 12,825 glycemias, 221 patients. Hypoglycemia was related to nutritional disruption, glycemic range 110-140 mg/dL and low body mass index (BMI) (P=0.002). Hyperglycemia was related only to history of diabetes mellitus (OR 2.6 [95%CI 1.6-4.5]). Glucose variability was related to nutritional disruption, low BMI, CIT, diabetes, age, and high APACHE II (P<0.001, all). Article 3: 90 patients, randomized. No bacteremia in 12776 catheter manipulations; control group had 0.38 episodes x1000 catheter-day in 13075 manipulations. Catheter-related complications were nonsignificant. Glycemic values in arterial blood (POC) did not differ from gold standard results except when hematocrit was <25%. Conclusions Both IIT protocols produced lower glucose variability and controlled hyperglycemia better than CIT. Blood glucose target of 11-140 mg/dL was accurate without increasing severe hypoglycemia incidence. Mild hypoglycemia was more frequent in arterial blood, compared to CIT. Arterial catheters are preferable for hourly blood extractions; frequent handling and reintroduction of clearing volume to avoid iatrogenic anemia did not increase catheter-related complications.