Estudi codicològic del manuscrit 72 de la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona.

Abstract

El volum conegut amb la signatura ms. 72 de la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona conté una còpia de la traducció catalana del Breviari d’amor de Matfre Ermengaud. L’original occità va tenir una gran difusió, tal i com exemplifiquen el número de còpies conservades, i és en ell on trobem tots els aspectes que ajuden a aproximar-se a l’obra: està escrit en vers, entorn de l’any 1288, per Matfre Ermengaud, originari de Besiers, senher en leys e d’amor sers i frayre menre. El Breviari d’amor és un text de temàtica enciclopèdica que persegueix la finalitat de justificar el concepte de la fin’amors i enaltir, així, la poesia trobadoresca. A la península ibèrica va tenir una gran acollida com demostren les traduccions que van circular tant en llengua catalana com castellana, afavorides pels contactes entre la corona catalanoaragonesa i l’Occitània. A dia d’avui, en la nostra llengua, es coneixen un total de sis manuscrits complets —més un extret i tres fragments— mentre que, en llengua castellana, es conserven un parell més de còpies. Les traduccions ibèriques s’inicien al vers 123 de l’original occità i elideixen les vides dels sants i el tractat d’amor de mascle ab feme amb el qual es clou l’original; malgrat aquesta reducció, la traducció dóna la sensació de text complet i finit.