Estudi dels mecanismes eruptius del volcà Puig de la Garrinada (Olot)

Abstract

En aquest treball s'ha dut a terme un estudi detallat de la seqüència vulcanoestratigràfica que forma el con del volcà Puig de la Garrinada, situat a la població Olot, mitjançant l'observació d'un aflorament creat al marge del con durant la construcció d¿un bloc de pisos. L'objectiu principal és la descripció dels materials trobats i les unitats que formen, així com la interpretació dels mecanismes eruptius que van funcionar durant l'erupció d'aquest volcà. L'interès d'aquest estudi radica en que és un dels primers que es fan sobre aquest con en particular, aportant així informació per a posteriors estudis d'aquest centre eruptiu i d'altres volcans que hagin tingut funcionaments eruptius similars. L'estudi inclou treball de camp, gabinet i laboratori. El treball de camp va consistir en l'observació in situ de la seqüència vulcanoestratigràfica i la recollida de mostres per a la seva posterior anàlisis. El treball de laboratori es va centrar en l'estudi morfològic dels piroclastos tant amb binocular com amb microscopi electrònic de rastreig, fent-se també observacions amb el microscopi petrogràfic i anàlisis geoquímiques dels principals grups de materials estudiats. Finalment, el treball de gabinet va consistir en fer la cerca bibliogràfica necessària per poder interpretar les observacions fetes i proposar una reconstrucció de la seqüència eruptiva del Puig de la Garrinada. L'observació amb binocular i microscopi electrònic de rastreig ha permès la caracterització de 7 poblacions de piroclastos o materials que són: piroclastos juvenils fluidals i no fluidals, lítics accidentals, escòries oxidades, escòries amb pel·lícula oxidada, cristalls i recobriments superficials. Les observacions al microscopi petrogràfic han revelat que el magma es va originar al mantell superior, just per sota de l'escorça, i que durant els primers estadis de l'erupció possiblement hi havia una làmina d'aigua poc profunda que refredava ràpidament els materials emesos. Finalment, la geoquímica ha permès caracteritzar el magma com a basanita i basalt alcalí sòdic. Com a resultat de tota la feina feta s'ha pogut finalment proposar un model dels mecanismes eruptius de la Garrinada. L'erupció va començar amb una emissió estromboliana de bombes i altres piroclastos que va començar a formar l'edifici volcànic. Després d'un període d'emissió molt intensa, el flux de magma ascendent va disminuir, i amb ell el nivell del magma dins el conducte eruptiu. Fruit d'aquest descens, l'aigua present en un aqüífer piroclàstic situat sota les colades superiors del Pla d'Olot va poder penetrar al conducte eruptiu en petites quantitats, donant uns petits polsos d'activitat freatomagmàtica que van donar lloc a la formació de fluxos i onades piroclàstiques. A continuació, degut a un descens sobtat de la columna de magma hi va haver una entrada massiva d'aigua al conducte, donant-se una important interacció freatomagmàtica que va generar un flux piroclàstic humit el dipòsit del qual arriba als dos metres de potència, sent l'episodi freatomagmàtic més important dins la seqüència estudiada. Fruit d'aquest event, l'aqüífer va quedar bastant esgotat. Això, junt amb un descens del flux de magma i del nivell superior d'aquest, que va quedar a l'alçada de l'aqüífer, va afavorir que des d'aleshores i fins al final de la seqüència la poca aigua que arribés al conducte eruptiu es posés en contacte amb els laterals o la superfície de la columna de magma donant lloc a petits polsos freatomagmàtics que generaven petites onades piroclàstiques seques o humides, els dipòsits de les quals es troben finament laminats.