Pràctiques educatives que afavoreixen la inclusió de l'alumnat amb discapacitat en les sessions d'educació física

Abstract

[cat] L’objecte d’estudi d’aquesta tesi es concreta en les pràctiques educatives que afavoreixen la inclusió de l’alumnat amb discapacitat en les sessions d’Educació física. Aquesta investigació sorgeix en base a una necessitat formativa: com aconseguir la inclusió de l’alumnat amb discapacitat en les sessions d’Educació física amb el repte de garantir el dret a l’Educació física de tot l’alumnat. En el primer capítol del marc teòric s’analitzen els reptes de l’educació en el segle XXI així com els principis, la finalitat, les característiques, els components de l’educació inclusiva i la seva l’evolució. En el segon capítol es fa una aproximació als conceptes d’Educació física adaptada i inclusió de l’alumnat amb discapacitat a les sessions d’Educació física. En el tercer capítol s’ofereix una revisió de les investigacions més recents que ens permet situar-nos i saber quin és l’estat de la qüestió. Aquest treball de recerca teòrica ens ha permès emmarcar el posterior treball de camp amb el que hem pogut detectar un seguit de components que condicionen la inclusió de l’alumnat amb discapacitat a les sessions d’Educació física, per acabar proposant un seguit de pràctiques educatives que l’afavoreixen. Aquesta tesi s’emmarca en la investigació educativa, seguint els postulats del paradigma qualitatiu. Hem plantejat un estudi de casos de tres joves de secundària escolaritzats en instituts públics de la ciutat de Barcelona: un alumne de 16 anys que presenta la síndrome X fràgil i trets autistes, una noia de 14 anys amb una miopatia congènita i usuària de cadira de rodes i un noi de la mateixa edat amb paràlisi cerebral i dèficit visual. Les tècniques i els instruments utilitzats per obtenir la informació han estat: diari de camp a través de l’observació directa, entrevista, grup de discussió i anàlisi de documents. Una vegada feta la categorització de les dades, obtingudes amb el suport del programa informàtic Atlas-ti, es presenta l’anàlisi dels resultats. Aquesta es distribueix en quatre capítols que corresponen a les unitats temàtiques següents: actitud dels agents implicats, in-formació, recursos, i programació en Educació física. La part final inclou les conclusions d’aquesta investigació, a més d’un seguit de recomanacions, les limitacions de la recerca i les propostes de futures línies d’investigació que es deriven dels resultats obtinguts i ens permeten seguir avançant cap a una educació física més inclusiva.

[eng] This thesis focuses on educational practices that assist in encouraging and enabling the inclusion of the disabled students in the Physical Education arena. The current investigation originates in a basic primary educational need: how to ensure the inclusion of the disabled students in the Physical education sessions. This comes with the ultimate challenge to provide the right to physical education to each and every student. In the first chapter, the theoretical framework of the research, the challenges of the education in the 21st century are analysed. In summary, the principles, objectives, characteristics and components of the “inclusive education” discipline are reviewed, as well as its evolution. In the second chapter, a conceptual approximation to the Adapted Physical Education principles and concepts is conducted. In the third chapter, we developed a review on the latest research in the field to understand and assess the current status of the topic. This research study has allowed to understand the framework for the subsequent field studies, and we were able to identify a number of conditioning factors to the inclusion of disabled alumni in physical education sessions. This has permitted us to propose a series of recommendations and practices that enable the inclusion of such students. This thesis lies within the educational research framework, following the qualitative paradigm’s postulates. We have established a case study on three high-school students in Barcelona public institutions. Namely, the three cases are a 16 years old student with the Fragile X syndrome and some autistic behaviours; a 14 years old girl with a congenital myopathy and wheelchair user and, finally, a boy of the same age with cerebral palsy and visual impairment. In order to obtain the relevant information, a number of qualitative analysis techniques have been used: research diary through direct observation, interviews, focus group and document analysis. Once collected, data has been categorized with the Atlas-ti software. The analysis of the results has been structured in four main chapters, namely: attitude of the implicated agents, in formation, resources and physical education programming. Finally, the main conclusions of this research study are presented, including some recommendations, together with a compilation of the key limiting factors encountered during the research, as well as a proposal on potential future topics of research, which originate from the results obtained through this study and that allow us to keep advancing to a more inclusive physical education practice.