Informe de la 67a IFLA Council and General Conference (Boston, agost de 2001): aspectes generals del congrés i informe de les activitats dels comitès permanents de les seccions de Catalogació i Educació i Formació

Abstract

Enguany el congrés de l'IFLA s'ha reunit a Boston sota el lema “Biblioteques i bibliotecaris: marcant la diferència en l'era del coneixement” (“Libraries and librarians: making a difference in the knowledge age”). El divendres 18 d'agost, just abans de l'inici del congrés, hi havia registrats un total de 4.489 congressistes que representaven 149 països; la xifra augmentà fins a 5.573 inscrits en acabar el congrés. Aquest ha estat, de molt, el congrés més concorregut de tota la història de l'IFLA, i ha superat amb escreix les inscripcions del congrés de 2000 a Jerusalem, que, per les circumstàncies tan polititzades de la convocatòria, només aplegà uns 1.400 congressistes. A més, al congrés de Boston hi han pogut assistir molts becaris de països en vies de desenvolupament gràcies a les nombroses ajudes econòmiques aconseguides: el ministeri danès d'afers estrangers, DANIDA, ha becat 30 bibliotecaris d'Àsia i Àfrica; la Library Association del Regne Unit ha concedit 4 beques; el Comitè francès de l'IFLA, 12; l'Open Society Institute ha atorgat unes 40 ajudes a bibliotecaris de la Federació Russa, i el Comitè Organitzador del congrés als Estats Units ha aconseguit ajudes per a 93 becaris de 50 països.

Si bé els congressos de l'IFLA tenen tots una estructura molt ben definida que deixa poc marge a la improvisació i que segueix un calendari, i fins i tot uns horaris, molt estrictes per a les nombroses activitats que hi tenen lloc —reunions de comitès permanents, taules rodones i grups de treball, sessions obertes de les diverses seccions i divisions, seminaris i tallers de treball, activitats socials, conferències, visites a biblioteques, etc.—, el congrés de Boston s'ha caracteritzat per una organització excel·lent que passava per una informació sempre actualitzada i visible, una bona senyalització, i tot un cos de voluntaris ben disposats a atendre els congressistes. El congrés ha palesat l'experiència dels bibliotecaris americans en l'organització de congressos de grans dimensions —recordem que l'American Library Association aplega uns 61.000 membres—, i també la voluntat de servei a la comunitat tan característica de les biblioteques d'aquell país. És cert que, arran de les visites a biblioteques, alguns dels assistents van quedar una mica decebuts d'unes instal·lacions que no sempre són mostraris de disseny i que, en alguns casos, fins i tot poden tenir l'aparença de certa deixadesa; però és cert també que, en entrar-hi, a part de l'impacte de la riquesa dels fons i d'unes col·leccions molt ben dotades, fa l'efecte que la biblioteca existeix per servir l'usuari i que, sigui de la minoria que sigui —tots pertanyem a alguna minoria—, sempre hi trobarà la informació que necessita. A tall d'anècdota, cal dir que alguns dels congressistes comentaven que havien trobat molta més informació —mapes i tota mena de fullets gratuïts— sobre la ciutat a la Boston Public Library que al centre d'informació turística i que, per descomptat, els havien atès d'una manera molt més personalitzada i atenta...