Atles electoral de la segona República a Catalunya

Abstract

A setanta-cinc anys de distància, l'anàlisi de les consultes electorals de la Segona República permet una lectura nova. Aquest atles ens acosta a les confrontacions d'on han sorgit les generacions actuals, els avis i els besavis de les quals eren en gran part analfabets. A partir d'estadístiques i de diàlegs amb líders i militars i amb persones analfabetes que mai no havien estat tingudes en compte, es revisen tres aspectes de comicis: la coherència de la ciutadania, la utilització de la llei, i la influència del sexe, l'edat, la classe social o la cultura. L'enfocament multidisciplinar utilitzat posa en dubte alguns mites poc qüestionats fins ara, com ara que les dones fossin conservadores i seguissin el que deia l'Església o que el proletariat apostés frívolament per l'abstenció per a enfrontar-se a la burgesia. L'atles demostra que van ser els líders polítics els qui no van entendre la moderació de les majories ni la força de la llei electoral, i d'aquí van sorgir els moviments parlamentaris que van fer inviable la República i van precipitar al caos d'una guerra civil. El primer volum examina el vot en cadascuna de les cinc convocatòries generals amb una especial atenció a l'evolució dels sufragis i a la participació per circumscripció, comarca i municipi.

El segon volum de l’Atles electoral de la Segona República a Catalunya és dedicat a Barcelona, per la seva forta personalitat deguda a la consolidació de la capitalitat i a la immigració que va originar una gran majoria obrera. L’atles introdueix els conceptes de densitat de l’hàbitat i analfabetisme perquè dissenyen fronteres interiors i ofereixen una visió política i social inèdita. En projectar els resultats electorals sobre carrers, passatges, places, barraques i rasos, els mapes plasmen les concentracions poblacionals i els diversos matisos del teixit urbà. La utilització complementària d’estadístiques i entrevistes aproxima als motius de la participació individual i al comportament dels grans grups socials. Com a resultat es descobreix, entre altres coses, que la burgesia conservadora, agrupada al voltant de la Lliga, propiciava l’abstenció dels obrers quan no podia comprar els vots, i que la petita burgesia, liderada per Esquerra Republicana de Catalunya, no va promoure un partit de classe que hauria pogut consolidar el seu pacte amb el proletariat i potser evitar la Guerra Civil. D’altra banda, en comparar les eleccions de 1936 amb les celebrades després de la dictadura en 1977, es comprova que ni el creixement de la classe mitja ni la influència de la televisió van esborrar actituds o memòries, la qual cosa evidencia la sensatesa de l'electorat català. Malgrat els quaranta anys transcorreguts i la insistent propaganda franquista, s'ha mantingut la distribució espacial de les dues grans tendències polítiques, sens dubte perquè, a Barcelona, la implantació de les classes socials no va canviar de manera radical.