Casado, Javier (Casado Merediz)2020-06-092020-06-0920190212-8993https://hdl.handle.net/2445/164939El carboni va esdevenir, fa més de tres mil cinc-cents milions d'anys, l'element bàsic sobre el qual es va generar la vida a la Terra. Per què? Quines característiques el van fer tan especial? D'on va sortir el carboni necessari perquè es desenvolupés la vida? On i com el trobem? En aquest article donarem respostes a aquestes preguntes, tot estudiant l'àtom de carboni, la seva reactivitat, les formes en què es presenta a la naturalesa i els intercanvis que es produeixen entre els diversos compartiments terrestres: atmosfera, hidrosfera, litosfera i biosfera. Però l'objectiu principal serà repassar els diversos tipus de biomolècules que han permès establir, consolidar i evolucionar totes les formes de vida conegudes al nostre planeta. Els glúcids o sucres són molècules força oxidades i entre ells trobem combustibles essencials per a les nostres cèl·lules com la glucosa o la fructosa, però també molècules estructurals, com la cel·lulosa o la quitina. Els àcids grassos permeten la síntesi de diversos lípids derivats, com els triacilglicerols (greixos i olis) i els fosfolípids de les nostres membranes cel·lulars. Els lípids esteroides tenen funcions tant estructurals, en el cas del colesterol, com hormonals (com ara les hormones sexuals o la progesterona). Els aminoàcids, caracteritzats per la presència d'un grup àcid i un altre nitrogenat, són els elements bàsics per fabricar les proteïnes, responsables en darrer terme de totes les nostres funcions. Els nucleòtids, per la seva part, constitueixen els àcids nucleics, portadors i gestors de la informació necessària per fabricar les proteïnes.18 p.application/pdfcat(c) Casado, Javier (Casado Merediz), 2019CarboniBiologiaCarbonBiologyEl carboni, l'esquelet de la vidainfo:eu-repo/semantics/article7016822020-06-09info:eu-repo/semantics/openAccess