Bueno i Torrens, David, 1965-2022-03-032022-03-032022-02-26https://hdl.handle.net/2445/183744Les metàfores formen part de la idiosincràsia humana. Estimulen el nostre pensament perquè ens obliguen a establir relacions inesperades entre el significat literal i les idees imaginades. La poesia possiblement és una de les formes més excelses de fer metàfores. Estudis científics han identificat les zones del cervell que s'activen quan les utilitzem. A més dels circuits neuronals implicats en el llenguatge i la creativitat, la seva comprensió depèn de les nostres experiències corporals. Per exemple, si diem que una persona és dolça s'activen xarxes neuronals implicades en les sensacions gustatives, i si diem que té un caràcter aspre s'activen les del tacte. Per això, per entendre una metàfora ens cal haver tingut les experiències a què fa al·lusió. I també per això hi ha metàfores que poden escapar a la nostra comprensió.1 p.application/pdfcat(c) Maig 2011, 2022MetàforaCanvi climàticEpidèmiesEducacióMetaphorClimatic changeEpidemicsEducationinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical7207962022-03-03info:eu-repo/semantics/openAccess