Museu de la Farmàcia CatalanaFundació Concòrdia FarmacèuticaUniversitat de Barcelona. CRAI Biblioteca de FarmàciaFiguerola i Pujol, Iris AbrilSubirà i Rocamora, ManuelMarín Aznar, Eva2012-01-122012-01-122011-04https://hdl.handle.net/2445/21426El paper és, sens dubte, un dels invents més antics i més transcendentals de la història humana i, a pesar de tot és, també, un dels que més ha perdurat. Encara que per si mateix no es pot considerar com un medicament, en els antics formularis i farmacopees s'hi troba un gran nombre de preparats amb el nom de "paper" seguit d'una colla d'adjectius indicadors de la seva pretesa acció terapèutica: epispàstic, antisèptic, fumigatori, estomacal, antireumàtic, vesicatori, balsàmic, azotat, antiasmàtic, etc. o bé especificant el principi actiu que se li havia incorporat, ja sigui impregnant-ne la seva estructura o enganxant-li a sobre les pólvores amb alguna mena d'adhesiu o pega. S'usaven, bàsicament, de dues maneres: aplicant-los directament sobre la pell -és el cas dels sinapismes o pegats- o bé cremant-los, inhalant-ne el fum, -en els d'efectes antiasmàtics i balsàmics-, o deixant que actués omplint un determinat espai, en els d'acció insecticida o antisèptica.4 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Figuerola i Pujol, Iris Abril et al., 2011http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/MedicamentsHistòria de la farmàciaExposicionsinfo:eu-repo/semantics/otherinfo:eu-repo/semantics/openAccess