Vilafranca Manguán, IsabelCarreño, Antonieta2019-04-112019-04-1120180214-7351https://hdl.handle.net/2445/132050L'idealisme pedagògic s'erigeix al llarg del pensament pedagògic com una taula de salvació per a l'educació tradicional, davant la trajectòria realista per la qual l'educació prové de fora del subjecte. El recorregut realista es remunta a Aristòtil, i es perllonga a l'Edat Mitjana a mans de l'escolàstica tomista fins arribar a Herbart. Per bé que per al realisme l'educació ha de transmetre coneixements, per a l'idealisme aquests han de sorgir del dedins de l'educand. Mentre la teoria del coneixement realista es basa en el «no-jo», en l'objecte, per l'idealisme és el «jo», el subjecte, la consciència o l'esperit el que és condició de possibilitat del coneixement. Pedagògicament aquest gir tindrà moltes repercussions, atès que sorgirà una nova idea d'educand, d'educació i d'acció educativa. Diversos autors han tractat de reformular l'educació en base a aquesta nova metafísica, una nova percepció del coneixement i de les idees, en definitiva, una nova concepció de l'educació. En aquest article s'intenta esbrinar la trajectòria de l'idealisme educatiu fins arribar al pragmatisme.14 p.application/pdfcatcc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2018http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/esIdealismeFilosofia de l'educacióHistòria de l'educacióIdealismPhilosophy of educationHistory of educationinfo:eu-repo/semantics/article6830482019-04-11info:eu-repo/semantics/openAccess