García García, Juan JoséFumadó Pérez, VictoriaPons Tomàs, GemmaUniversitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut2025-11-142025-11-142025-06-26https://hdl.handle.net/2445/224382[spa] La infección por SARS-CoV-2 ha representado un reto global con importantes repercusiones sanitarias y socioeconómicas. Comprender la transmisión y la respuesta inmunitaria ha sido clave para la vigilancia epidemiológica y el desarrollo de estrategias de control, incluidas las vacunas. Sin embargo, el papel de los niños en la pandemia y sus particularidades inmunológicas han sido menos estudiados. El inicio del presente trabajo de investigación se sitúa en el contexto de la variante Wuhan, momento en el que el rol de la población pediátrica en la transmisión de la infección era incierto. Aunque se observó que los niños presentaban formas más leves de la enfermedad, el desconocimiento sobre las dinámicas de transmisión y la creencia de que podrían ser los principales responsables de la transmisión de la infección, llevaron a la aplicación de medidas restrictivas estrictas dirigidas a esta población. Una de las medidas aplicadas fue el cierre de las escuelas durante largos periodos de tiempo en muchos países, lo que no sólo dificultó el aprendizaje académico sino que también tuvo con-ecuencias importantes secundarias a la imposibilidad de socializar con otros niños. En el primer artículo de este trabajo, se analizó la transmisión del SARS-CoV-2 en entornos parecidos a las escuelas. Se observó que, bajo medidas preventivas estrictas, las tasas de transmisión en estos entornos eran bajas, y por lo tanto se concluyó que los entornos escolares (o aquellos parecidos a las escuelas) no actuaban como amplificadores de la infección en la población. Además se observó que medidas como la higiene de manos contribuyen a la disminución de la transmisión del SARS-CoV-2. Tras la infección, la relación del virus con el sistema inmunitario será uno de los puntos clave que determinará la evolución clínica del paciente. Así pues, si la respuesta inmune es eficaz, disminuirá la replicación viral, lo que implicará una menor carga viral en las secreciones respiratorias. Se ha descrito una correlación entre la carga viral y la transmisión (una mayor carga viral puede asociarse a mayor transmisión), aunque hay muchos factores que también influyen. El estado inmunitario de la población influye en la posibilidad de reinfección y, por tanto, también en la transmisión, ya que ésta depende, entre otros factores, del número de individuos susceptibles a infectarse. Así pues, la inmunidad individual puede tener un papel relevante en la propagación del virus. Dada su importancia, en el segundo artículo de este trabajo, se estudió la respuesta inmune humoral después de un año de la infección por SARS-CoV-2, cuando la variante Wuhan era la predominante y no se había iniciado la vacunación en la población pe-diátrica. Se observó que prácticamente todos los niños (de diferentes edades y diferente gravedad) presentaban anticuerpos IgG anti-Spike contra SARS-CoV-2. Además, se identificó que los niños menores de 2 años y aquellos con enfermedad más grave (neumonía) presentaban títulos más elevados. Más allá de la respuesta inmune adquirida después de la infección, en la población pediátrica cabe destacar la importancia de la inmunidad pasiva transferida de madre a hijo durante el embarazo. En este sentido, en el tercer artículo de este trabajo, se realizó un seguimiento clínico y serológico a hijos de madres con antecedente de infección por SARS-CoV-2 durante el embarazo o el parto. La mitad de las serologías realizadas en los lactantes durante los primeros 3 meses de vida resultaron positivas. Por lo tanto, la transferencia de anticuerpos podría representar un mecanismo clave de protección en las primeras eta-peso de la vida. Además, se observó que, tanto la gravedad de la infección materna como la vacunación se relacionaban con una transferencia transplacentaria de anticuerpos más elevada. Finalmente, los hallazgos de la primera parte del trabajo contribuyeron a apoyar la reapertura de las escuelas con medidas preventivas, mientras que la segunda permitió caracterizar la respuesta inmunitaria a la población pediátrica, aportando información relevante para comprender mejor su papel en la epidemiología de las enfermedades infecciosas.[cat] La infecció per SARS-CoV-2 ha representat un repte global amb importants repercussions sanitàries i socioeconòmiques. Comprendre la transmissió i la resposta immunitària ha estat clau per a la vigilància epidemiològica i el desenvolupament d’estratègies de control, incloses les vacunes. No obstant això, el paper dels nens en la pandèmia i les seves particularitats immunològiques han estat menys estudiats. L’inici del present treball de recerca se situa en el context de la variant Wuhan, moment en què el rol de la població pediàtrica en la transmissió de la infecció era incert. Tot i que es va observar que els nens presentaven formes més lleus de la malaltia, el desconeixement sobre les dinàmiques de transmissió i la creença que podrien ser els principals responsables de la transmissió de la infecció, van portar a l’aplicació de mesures restrictives estrictes dirigides a aquesta població. Una de les mesures aplicades va ser el tancament de les escoles durant llargs períodes de temps en molts països, el que no només va dificultar l’aprenentatge acadèmic sinó que també va tenir con-seqüències importants secundàries a la impossibilitat de socialitzar amb altres nens. En el primer article d’aquest treball, es va analitzar la transmissió del SARS-CoV-2 en entorns semblants a les escoles. Es va observar que, sota mesures preventives estrictes, les taxes de transmissió en aquests entorns eren baixes, i per tant es va concloure que els entorns escolars (o aquells semblants a les escoles) no actuaven com a amplificadors de la infecció en la població. A més es va observar que mesures com la higiene de mans contribueixen a la disminució de la transmissió del SARS-CoV-2. Després de la infecció, la relació del virus amb el sistema immunitari serà un dels punts clau que determinarà l’evolució clínica del pacient. Així doncs, si la resposta immune és eficaç, disminuirà la replicació viral, fet que implicarà una menor càrrega viral en les secrecions respiratòries. S’ha descrit una correlació entre la càrrega viral i la transmissió (una major càrrega viral pot associar-se a major transmissió), tot i que hi ha molts factors que també hi influeixen. L’estat immunitari de la població influeix en la possibilitat de reinfecció i, per tant, també en la transmissió, ja que aquesta depèn, entre altres factors, del nombre d’individus susceptibles a infectar-se. Així doncs, la immunitat individual pot tenir un paper rellevant en la propagació del virus. Donada la seva importància, en el segon article d’aquest treball, es va estudiar la resposta immune humoral després d’un any de la infecció per SARS-CoV-2, quan la variant Wuhan era la predominant i no s’havia iniciat la vacunació en la població pediàtrica. Es va observar que pràcticament tots els nens (de diferents edats i diferent gravetat) presentaven anticossos IgG anti-Spike contra SARS-CoV-2. A més, es va identificar que els nens menors de 2 anys i aquells amb malaltia més greu (pneumònia) presentaven títols més elevats. Més enllà de la resposta immune adquirida després de la infecció, a la població pediàtrica cal destacar la importància de la immunitat passiva transferida de mare a fill durant l’embaràs. En aquest sentit, en el tercer article d’aquest treball, es va realitzar un seguiment clínic i serològic a fills de mares amb antecedent d’infecció per SARS-CoV-2 durant l’embaràs o el part. La meitat de les serologies realitzades en els lactants durant els primers 3 mesos de vida van resultar positives. Per tant, la transferència d’anticossos podria representar un mecanisme clau de protecció en les primeres etapes de la vida. A més, es va observar que, tant la gravetat de la infecció materna com la vacunació es relacionaven amb una transferència transplacentària d’anticossos més elevada. Finalment, les troballes de la primera part del treball van contribuir a recolzar la reobertura de les escoles amb mesures preventives, mentre que la segona va permetre caracteritzar la resposta immunitària a la població pediàtrica, aportant informació rellevant per comprendre millor el seu paper en l’epidemiologia de les malalties infeccioses.192 p.application/pdfspa(c) Pons Tomàs, Gemma, 2025PediatriaMalalties infecciosesCOVID-19Resposta immunitàriaPediatricsCommunicable diseasesImmune responseinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/openAccesshttp://hdl.handle.net/10803/695769