García Bach, Ma. de los ÁngelesValentí i Vall, M. RoserUniversitat de Barcelona. Departament de Física Fonamental2022-07-212022-07-211989https://hdl.handle.net/2445/187910[cat] Els sistemes de baixa dimensionalitat han sigut i són atractius als física per diverses raons: - A nivell estrictament teòric són els sistemes més senzills d'estudiar, i, de fet, molts models no trivials en tres dimensions que sols poden tractar-se fent aproximacions intel·ligents, s'han resolt exactament en una dimensió. Aquesta característica els fa adients per a analitzar la eficàcia dels mètodes aproximats que després s'aplicaran a sistemes més complicats. Però, simultàniament, la baixa dimensionalitat els confereix unes propietats específiques no presents en sistemes de més dimensions. - Experimentalment s'han trobat sistemes reals que presenten un comportament de tipus uni i bidimensional. En particular, existeixen dues famílies de gran interès tant des del punt de vista teòric com del tecnològic. Aquests són els polímers conjugats (poliacetilè, poliacè, poliacenacè, polifenantrè, etc.), sistemes que poden classificar-se com a quasi-1 dimensionals. I els materials superconductors d'alta Temperatura de transició (òxids de coure principalment) que són sistemes fonamentalment bidimensionals. En aquest treball ens centrarem en aquestes dues famílies de sistemes esmentats.186 p.application/pdfcatcc by-sa (c) Valentí i Vall, M. Roser, 2022http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/PolímersSuperconductorsPolymersinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/openAccesshttp://hdl.handle.net/10803/674889