Viaplana, Joaquim, 1942-2013-01-312013-01-3119860213-6554https://hdl.handle.net/2445/33654La característisca més notable dels sistemes flexius és la resistència que ofereixen a la tasca lingüística d'establir relacions entre morfs i morfemes. En sistemes d'aquesta classe, en efecte, les relacions esmentades són molt complexes, i fugen de la biunicitat pròpia dels sistemes aglutinants. Aclarir aquestes relacions, il·lustrant-les des de l'angle del verb català, i suggerir mecanismes formals per tractar-les dins un esquema generatiu constitueixen, de fet, els dos objectius fonamentals del present article.19 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Viaplana, Joaquim, 1942-, 1986http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esCatalàVerbsMorfologia (Gramàtica)Catalan languageVerbsMorphology (Grammar)Morfologia flexiva i flexió verbal catalanainfo:eu-repo/semantics/article0855022013-01-31info:eu-repo/semantics/openAccess