Tarrach, R., 1948-Espriu, D. (Domènec)Universitat de Barcelona. Facultat de Física2019-10-022019-10-021982-01-01https://hdl.handle.net/2445/141518[cat] Sembla obligat començar fent referència a les raons teòriques i experimentals que ens fan creure en la Cromodinàmica Quàntica com en la Teoria de Camps adient a la descripció del mon hadrònic. Per a creure en una teoria necessitem, seguint Wightman, dos requisits: ha d'estar lliure de contradiccions i ha de satisfer un rang més o menys ampli d'observacions experimentals. És en aquest sentit que hom creu en les equacions de Maxwelll, però no ho fa en l’antiga teoria quàntica anterior a la Mecànica Ondulatòria. En els dos aspectes la resposta ha d'ésser matisada.Pel que coneixem fins aquest moment QCD és una teoria lliure d'inconsistències internes, al menys a un nivell molt fonamental. És una teoria de gauge -i creiem en les teories de gauge per a l'explicació de totes les interaccions- convenientment definida (en un sentit ampli del terme), renormalitzable i unitària. A grans trets, el problema que ens impedeix donar una resposta conclusiva és la probable inexistència de la matriu S almenys en un sentit pertorbatiu.147 p.application/pdfcatcc-by, (c) Espriu,, 1982http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/Cromodinàmica quànticaTeoria quànticaQuantum chromodynamicsQuantum theoryAlgunes qüestions de renormalització a la cromodinàmica quànticainfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis2019-10-02info:eu-repo/semantics/openAccesshttp://hdl.handle.net/10803/667554