Pineda, Anna2025-02-202025-02-202021Pineda, A. (2021): El marcatge diferencial d’objecte en català (i Fabra). Dins: M. Àngel Pradilla (ed.), De llengua i societat: De la proposta fabriana a la reforma normativa de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans, ISBN: 978-84-9965-586-4, p. 211-222.978-84-9965-586-4https://hdl.handle.net/2445/219059Aquest llibre aplega les contribucions fetes en el V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra».El marcatge diferencial d'objecte (d'ara endavant MDO) és un fenomen ben establert en moltes llengües del món, com ara l'hebreu, l'hindi o el turc, i també en diverses llengües i varietats romàniques, com l'espanyol, el sard o el romanès. Consisteix en la introducció dels objectes directes mitjançant l'ús d'una marca específica, diferencial. Aquesta marca s'ha identificat sovint amb una preposició (d'aquí que el fenomen també s'anomeni acusatiu preposicional), i en el cas de les llengües romàniques i moltes d'altres la marca és sovint coincident amb la que duen els objectes indirectes, és a dir, la de datiu. El MDO constitueix un dels fenòmens que més interès ha suscitat i suscita encara en la lingüística, tant en els enfocaments més tradicionals com en els més teòrics (vegeu, per exemple, Rohlfs, 1971 i 1973; Bossong, 1991 i 1998; Pensado, 1995; Torrego, 1998; Aissen, 2003; Laca, 2006; Leonetti, 2008; Iemmolo, 2010; López, 2012).7 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Pineda, Anna, 2021http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/CatalàGramàticaSintaxiCatalanGrammarSyntaxinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/openAccess