Busquets Fàbregas, Jaume2012-12-142012-12-1420020214-7351https://hdl.handle.net/2445/33098En les darreres dècades s'ha viscut una lenta però important reconceptualització social de la noció de patrimoni. Des d'una visió del patrimoni lligada a la idea de passat i de conservació, s'ha evolucionat cap a una visió dinàmica i funcional, més vinculada al present i a la idea d'utilització. Com a recurs amenaçat per les ràpides i intenses transformacions econòmiques, actualment el paisatge ha assolit una dimensió de patrimoni. Aquesta dimensió està reconeguda en la Convenció Europea del Paisatge, aprovada a Florència l'octubre del 2000, els principals objectius de la qual són la protecció i la gestió del paisatge, i el plantejament de la necessitat de promoure l'ensenyament en els diversos nivells educatius. Aquest article tracta el contingut de la Convenció i les seves implicacions en la didàctica del paisatge, tots exposant alguns dels resultats obtinguts en la investigació sobre didàctica del paisatge feta per l'autor en l"àmbit del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.8 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2002http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esPatrimoni culturalDidàctica de les ciències socialsProtecció del paisatgeFormació del professoratEuropaCultural propertySocial sciences teaching methodsLandscape protectionTeacher trainingEuropeinfo:eu-repo/semantics/article5000922012-12-14info:eu-repo/semantics/openAccess