Álvarez, Santiago (Álvarez Reverter)2019-12-112019-12-1120071576-8961https://hdl.handle.net/2445/146480Gravetat, aire i magnetisme són fenòmens intangibles però perceptibles; fonts d'efectes misteriosos sense causa aparent, tan difícils de formular com fàcils d'utilitzar de forma enganyosa. Tan sols quan hem començat a entendre'ls i controlar-los a partir de la llei de la gravetat de Newton (1687), el descobriment de l'oxigen per Lavoisier (1775) i la descripció dels camps magnètics per Maxwell (1864) s'han pogut destriar els fets de la ficció. En el cas del magnetisme, el garbuix de ciència, superstició i simbolisme ha arrelat en el nostre llenguatge. La paraula magnetisme, per exemple, s'aplica com a sinònim de simpatia o atracció des d'antuvi. Recíprocament, a De Magnete, considerat per molts com el llibre fundacional de la ciència del magnetisme, l'autor emprava la paraula coit per referir-se a la unió dels pols magnètics oposats, que trobava més adequada que atracció. Tampoc és casualitat que en francès la mateixa paraula, aimant, vulgui dir tant imant com amant.7 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Álvarez, Santiago (Álvarez Reverter), 2007http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esLlibresMagnetismeHistòria de la ciènciaBooksMagnetismHistory of sciencesinfo:eu-repo/semantics/article6935552019-12-11info:eu-repo/semantics/openAccess