Fargas Peñarrocha, María Adela2017-06-222017-06-2219960211-9587https://hdl.handle.net/2445/112786l'estudi sobre les imbricacions entre relacions familiars i poders públics, base temàtica de la tesi doctoral de la qual presentem un resum a continuació, ha merescut certa atenció en el decurs historiogràfic de les darreres dècades. De forma més o menys indirecta, la família i el parentiu, l'ocupació i el control dels càrrecs, la reproducció sobre el poder, tots aquests elements han anat apareixent en diversos treballs publicats d'ençà la dècada dels anys seixanta. Aleshores ja eren tractats com a factors capaços de definir la naturalesa de les institucions europees d'antic règim. Ara per ara no constitueix cap novetat, per tant, I'estudi d'aquests elements en el marc d'una història social del poder. Si que ho és, perbò la predilecció a col·locar en un primer plànol d'anàlisi les estructures familiars i les seves estratègies d'actuació, una forma d'individualitzar sobre les realitats més immediates I'abast social i de poder de cada grup. Considerem, tot seguit, quins han estat aquests precedents.4 p.application/pdfspacc-by-nc-sa (c) Fargas Peñarrocha, María Adela, 1996http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/esHistòria modernaHistòria socialFamíliaCatalunyaModern historySocial historyFamilyCataloniaFamília i Poder a Catalunya, 1516-1626. Els estratégies de consolidació de la classe dirigentinfo:eu-repo/semantics/article6140492017-06-22info:eu-repo/semantics/openAccess