Nogué Serrano, Neus2024-04-172024-04-252022https://hdl.handle.net/2445/210061Joan Solà va afirmar de la concordança del verb haver-hi que és «[u] na de les qüestions més espectaculars i més absurdament amoïnoses de tota la nostra història gramatical» (Solà 1994: 304; 1999: 165). Efectivament, un breu repàs al tractament que ha rebut aquesta qüestió en la tradició gramatical catalana en els últims poc més de cent anys, com el que es pot llegir en els primers apartats d’aquest treball, mostra que les gramàtiques que n’han parlat ho han fet sovint, o bé sense tenir un coneixement precís de la construcció que hi ha al darrere, o bé influïdes per una tradició que s’ha sustentat en aquesta falta de coneixement.20 p.application/pdfcat(c) Pagès Editors, 2022GramàticaGrammarCatalàCatalaninfo:eu-repo/semantics/bookPartinfo:eu-repo/semantics/openAccess