Gilabert Barberà, Pau2010-04-162010-04-162008https://hdl.handle.net/2445/12161Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12159 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12160L'objectiu d'aquest article és revelar l'ús reiterat de les llums i les ombres en la poesia de Luis Cernuda, com a imatges que tenen com a referent concret -bé que no mencionat- la imatge platònica de la caverna. És justament gràcies a les imatges que el poeta ens mostra el seu univers ideal, en el qual la foscor simbolitza el món material condemnat a morir, mentre que la llum és el símbol del món bell, perfecte i etern en què Luis Cernuda necessita creure. Es tracta, un cop més, de la tensió entre realitat i desig que defineix l'essència de la seva poesia.13 p.133038 bytesapplication/pdfcatcc-by-nc-nd, (c) Gilabert, 2008http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/PlatonismeTradició clàssicaFilosofia gregaLiteratura espanyolaPlatonismCernuda, Luis, 1902-1963PlatonismeClassical traditionGreek philosophySpanish literatureCernuda, Luis, 1902-1963Platonisminfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/openAccess