Soler, Albert, 1963-2019-12-182019-12-1820060211-9811https://hdl.handle.net/2445/146959L'any 1983, a les pàgines del segon volum d'aquest anuari, Josep Perarnau apuntava la procedència d'un «mateix obrador i possiblement de la mateixa mà» (1983: 124-125) de quatre còdexs que haurien de comptar-se entre els més antics de tota la tradició manuscrita lul·liana. Al cap de més de vint anys, he tingut ocasió de comprovar que aquella apreciació era justa i que aquells còdexs, i encara dos altres més que he pogut afegir a la llista, van ser copiats sense dubte per la mateixa mà, la de Guillem Pagès, prevere mallorquí que el juliol de 1280 va posar punt i final a la transcripció del Llibre de contemplació en el que ha estat considerat manuscrit lul·lià ,princeps'38 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Institut d'Estudis Catalans - Facultat de Teologia de Catalunya, 2006http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esCodicologiaManuscritsCodicologyManuscriptsinfo:eu-repo/semantics/article5552502019-12-18info:eu-repo/semantics/openAccess