Fernández Viladrich, Jesús2014-09-262014-09-2620071578-5300https://hdl.handle.net/2445/57724El terme alou indicava originàriament en el món germànic els béns hereditaris o de successió del patrimoni familiar, en oposició als adquirits per compra, aquests darrers designats amb la paraula comparata, segons la distinció establerta ja en les lleis sàlica, ripuària, alamannorum i baiwariorum. Trobem la mateixa contraposició en les Formulae Bignonianae i Lindenbrogianae. Com que els béns adquirits solien ser béns no lliures que es concedien en benefici, els béns alodials, per a evitar confusions, van designar, des de l"etapa carolíngia, la terra que no estava en situació de dependència, la terra lliure. El vocable alou és, sens dubte, herència del germànic.26 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Fernández Viladrich, Jesús, 2007http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esAlouCatalunyaAllodiumCataloniainfo:eu-repo/semantics/article5570332014-09-26info:eu-repo/semantics/openAccess