Oriola Requena, Salvador2018-04-132018-04-1320140214-7351https://hdl.handle.net/2445/121528Quan anem al cinema, quan seiem al sofà davant el televisor, o quan anem a un teatre d'òpera, els verbs que fem servir per parlar d'aquestes accions són veure o mirar; anem a veure una pel·licula, anem a mirar la tele o anem a veure una òpera. És a dir, que quan parlem, hi fem referència deixant de banda l'escolta, que també hi és present. Aquest ús del llenguatge col·loquial per referir-se als fenòmens audiovisuals és un clar exemple de com en l'actualitat el missatge visual predomina sobre l'auditiu. Aquest fenomen, fins i tot, té nom propi: és el que el Dr. Radigales anomena videosfera.2 p.application/pdfcatcc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2014http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/esAudicions musicalsMúsicaAudiovisualsMusic auditionsMusicAudio-visual materialsinfo:eu-repo/semantics/article6467012018-04-13info:eu-repo/semantics/openAccess