Mott, Brian Leonard2013-04-242013-04-2420110211-8572https://hdl.handle.net/2445/36060A part de l"ús del pretèrit perifràstic, format amb el verb ir + infinitiu (xistaví) o anar + infinitiu (català), els paral lelismes més interessants entre el xistaví i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fàcil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ʎ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, així com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà, i cotón, sense l"article àrab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és específic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de Gistaín (xistaví).10 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Mott, Brian Leonard, 2011http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esAragonès (Dialecte)CatalàDialectologiaLingüística contrastivaLexicografiaAragonese dialectCatalan languageDialectologyContrastive linguisticsLexicographyinfo:eu-repo/semantics/article5974742013-04-24info:eu-repo/semantics/openAccess