Díaz de Miranda y Macías, Ma. Dolores2013-11-052013-11-052013-11https://hdl.handle.net/2445/47494Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les seves característiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranes papereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia. Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixent entre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i per a la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegs i bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacions policials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió de les dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostes d’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.10 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd, (c) Díaz de Miranda, 2013http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/Conservació i restauració d'obres d'artPaperCongressosConservation and restoration of art objectsPaperCongressesinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/openAccess