Bueno i Torrens, David, 1965-2019-06-062019-06-062019-06-040249-1976https://hdl.handle.net/2445/134702D'uns anys ençà, el suport als partits d'extrema dreta s'ha anat incrementant. Dir això no és cap novetat, i tampoc ho és especular sobre les possibles causes: la crisi econòmica, els moviments migratoris, les estratègies neoliberals, etcètera. L'afecció pels extremismes interessa des dels vessants social, econòmic i polític, i també des de la neurociència. Què tenen en comú les persones que s'hi decanten? Comprendre els mecanismes cerebrals que hi menen pot contribuir a forjar una societat més dialogant. Això és el que ha fet un grup de recerca del University College de Londres en un treball que han publicat a la revista Current Biology. Els resultats són molt aclaridors.1 p.application/pdfcat(c) Hermes Comunicacions, 2019MetacognicióCervellConducta (Psicologia)MetacognitionBrainHuman behaviorinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical6902262019-06-06info:eu-repo/semantics/openAccess