Duran, Eulàlia, 1934-2020-06-182020-06-1820000210-380Xhttps://hdl.handle.net/2445/166227Darrerament s'han incrementat els estudis sobre el Renaixement en general i en particular sobre el Renaixement català. L'òptica decimonònica de Burkhardt que considerava aquest moviment com l'inici de l'edat moderna i Itàlia com el seu centre, ha donat lloc a una interpretació més europea i plural (no només de 1'Europa occidental i tenint en compte la cultura islàmica i jueva) i a considerar una de les seves principals característiques -la recepció (en el sentit d'assimilació i transformació) dels autors clàssics- com una actitud més aviat distant i estranya al món actual imbuït per la idea de progrés i no de retorn. D'altra banda també s'ha tendit a minimitzar la idea de trencament respecte a 1poca medieval i a precisar més les continuïtats. És en aquest marc que cal valorar ara la historiografia catalana del segle XVI.10 p.application/pdfcat(c) Duran, Eulàlia, 1934-, 2000HistoriografiaRenaixementHistoriographyRenaissanceinfo:eu-repo/semantics/article1942842020-06-18info:eu-repo/semantics/openAccess