Flors-Mas, Avel·lí2023-03-032023-03-0320200211-0784https://hdl.handle.net/2445/194570[cat] Aquest article explora les pràctiques i ideologies lingüístiques d'una mostra d'estudiants de quart d'ESO d'origen immigrant de Castelló de la Plana a partir d'una anàlisi qualitativa dels discursos en què recontextualitzen les seues pràctiques lingüístiques en diferents espais de socialització. L'objectiu és entendre els processos de formació dels seus repertoris i identitats lingüístics, i saber fins a quin punt esdevenen nous parlants del català i/o del castellà. Els resultats mostren que la llar es configura com l'únic espai en què encara predomina l'ús de les llengües immigrants, i que les aules apareixen com l'únic espai d'aprenentatge i de pràctica limitada del català. El camp de la socialització amb iguals, en canvi, està marcat per un ús restringit de les llengües immigrants i per un ús extensiu del castellà, que consideren clau per a la creació de noves relacions en la societat d'acollida. Tot i que no es detecta un rebuig explícit del català, al qual reconeixen una certa legitimitat en clau territorial i històrica, el veuen com un recurs limitat al seu grup de parlants nadius, del qual no se senten part.15 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Flors-Mas, Avel·lí, 2020https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/SociolingüísticaValenciàÚs lingüísticMigració (Població)Competència i actuació (Lingüística)País ValenciàSociolinguisticsValencian languageLinguistic usageMigration (Population)Competence and performance (Linguistics)Valencian Communityinfo:eu-repo/semantics/article6907022023-03-03info:eu-repo/semantics/openAccess