Artigas, Esther2024-02-0820239788416948956https://hdl.handle.net/2445/207279Entre els grecs i els romans antics, tenir un fantasma rondant per casa o, el que ve a ser el mateix, viure en una casa encantada, estava directament relacionat amb els esperits dels morts que, per una raó o altra, no aconseguien descansar en pau: llavors els seus fantasmes retornaven al regne dels vius, de vegades només en somnis, però d’altres, amb tota la idea d’establir-s’hi i d’habitar-ne espectralment les cases. La qüestió fa al cas de la comèdia que presentem perquè la Mostellaria, una de les peces més conegudes i encertades del teatre de Plaute, construeix justament la seva trama sobre la presència ocasional d’un fantasma dins la casa d’un dels protagonistes. I de fet, el nom mateix de Mostellaria que intitula l’obra resulta prou suggeridor en la mesura que deriva indirectament del substantiu mo(n)strum, que té en llatí el sentit de ‘fantasma, espectre o aparició'.125 p.application/pdfcat(c) Adesiara, 2023TraduccionsPlaute, aproximadament 251 aC-aproximadament 184 aC. MostellariaTranslationsPlaute, aproximadament 251 aC-aproximadament 184 aC. MostellariaMostellaria, una de fantasmes de Plauteinfo:eu-repo/semantics/bookinfo:eu-repo/semantics/embargoedAccess