Turró, Salvi, 1956-2014-03-212014-03-2120020214-7769https://hdl.handle.net/2445/52783Si d'alguna manera el cristianisme ha determinat veritablement el pensament filosòfic, significa que la mateixa filosofia (i la raó) ha hagut d'assumir com a pròpies i constitutives -sigui com a supòsits inqüestionats, sigui com a reelaboracions conceptuals- tesis que, almenys històricament, procedeixen de la tradició cristiana. Només aleshores té ple sentit afirmar que el cristianisme, com a forma d'experiència i a l'hora com a formulació teològica, ha estat i és un moment essencial de la filosofia en el seu intent per aclarir les estructures que determinen la situació de l'home en el món, i que, per tant, la filosofia té un deute indubtable amb el cristianimse.20 p.application/pdfcat(c) Turró, Salvio, 1956-, 2002CristianismeFilosofiaChristianityPhilosophyPresència del cristianisme en la filosofiainfo:eu-repo/semantics/article5049782014-03-21info:eu-repo/semantics/openAccess