Planas i Rosselló, Joana M.Amat, ConcepcióFerrer i Roig, RuthMoretó, Miquel, 1950-2019-01-162019-01-1619950212-3037https://hdl.handle.net/2445/127340En aquesta revisió es fa una recopilació dels coneixements actuals sobre els mecanismes implicats en 1'absorció intestinal de monosacàrids. A més dels mecanismes inespecífics,caracteritzats pel moviment passiu a favor de gradient per les vies transcel·lular i paracel·lular, els monosacàrids són transportats per proteïnes específiques de la membrana de 1'enteròcit. Aquests transportadors son proteïnes que presenten dotze segments transmembrana, i s'agrupen en dues grans famílies: els SGLT, caracteritzats per cotransportar Na+ i hexosa i ésser capaços d'acumular el substrat en contra de gradient, i els GLUT, que són transportadors facilitats que només funcionen a favor de gradient. Durant el proces d'absorció, 1'SGLT1 apical transporta D-glucosa i D-galactosa amb gran afinitat mentre que la D-fructosa penetra a traves del GLUT5. A la membrana basolateral hi ha un sistema de baixa afinitat, anomenat GLUT2 que transporta tots tres monosacàrids cap al medi intern. La regulació del transport de monosacàrids depèn de factors genètics i del control que exerceixen els mateixos substrats transportats. En tractar-se de nutrients no essencials amb una funció merament energètica, el patró adaptatiu consisteix en la inducció de transport pel mateix substrat present a la llum intestinal. L'augment de la capacitat de transport es correlaciona amb 1'expressió o la densitat de SGLT1, GLUT5 i GLUT2. A elevades concentracions luminals de monosacàrids , la regulació de la permeabilitat de la via paracel·lular pot representar una fracció considerable del flux transepitelial d'aquest tipus de nutrients.22 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Planas i Rosselló, Joana M. et al., 1995http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esAbsorció intestinalEpiteliIntestinal absorptionEpitheliuminfo:eu-repo/semantics/article1012952019-01-16info:eu-repo/semantics/openAccess