Pascual Martín, Àngel2021-01-262021-01-262020-12-011130-4383https://hdl.handle.net/2445/173400Al Protàgoras, Plató hi representa una conversa sobre l'ἀρετή política i la seva possibilitat de transmissió. Deixant a banda els resultats de la disputa dialèctica entre Sòcrates i el sofista, la figura dramàtica del diàleg destaca per la presència d'un bon grapat de joves de prometedora carrera política, a la vegada que per l'absència dels seus pares o tutors, il·lustres estadistes i excel·lents ciutadans. És a partir de l'absència dramàtica d'aquests, al Protàgoras i en general al Corpus Platonicum, que la present comunicació ve a considerar que, per Plató, la crisi educativa que hauria dut Atenes al col·lapse, es deuria, abans que a la influència pedagògica de la sofística, a una certa retirada i abandonament de la família -i molt especialment de la figura paterna- de la cura per l'educació cívica i política dels fills en la seva joventut.9 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Pascual Martín, Àngel, 2020http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esHistòria antigaFilosofia antigaFilosofia gregaAncient historyAncient philosophyGreek philosophyEls joves que vaguen i el consell dels grans absents: o de la crisi educativa a l'Atenes clàssica en la figura dramàtica del Protàgoras de Platóinfo:eu-repo/semantics/article7063142021-01-26info:eu-repo/semantics/openAccess