Bueno i Torrens, David, 1965-2016-07-272016-07-272016-05-222014-0118https://hdl.handle.net/2445/101337Hi ha paraules que tothom sap, més o menys, què volen dir, però darrere la seva aparent simplicitat a vegades amaguen una enorme i desconeguda complexitat, amb profundes arrels biològiques i culturals. La paraula 'dislèxia', per exemple, l'associem intuïtivament a dificultats en la lectoescriptura; a la impossibilitat de llegir una frase de manera continuada o al fet d'escriure les paraules amb les lletres desordenades. Segons el diccionari, és un trastorn que afecta la capacitat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit. Sovint s'identifica perquè la lectura de les paraules d'una frase o d'un text no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so, o bé perquè s'ometen, se substitueixen o s'inverteixen lletres. I en escriure, se sol manifestar en dificultats en la cal·ligrafia i per errades en l'ortografia natural. La dislèxia, però, és molt més complexa tant en la seva manifestació com en les seves causes [...].1 p.application/pdfcat(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2016DislèxiaGenètica humanaHerència (Biologia)DyslexiaHuman geneticsHeredityinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical6623972016-07-27info:eu-repo/semantics/openAccess