Museu de la Farmàcia CatalanaFundació Concòrdia FarmacèuticaUniversitat de Barcelona. CRAI Biblioteca de FarmàciaFiguerola i Pujol, Iris AbrilSubirà i Rocamora, ManuelMarín Aznar, Eva2012-01-122012-01-122010-04https://hdl.handle.net/2445/21423Aquesta frase fou escollida fa trenta anys, en recuperar-se la democràcia i les llibertats, com a eslògan de la campanya per assolir un ple reconeixement i un ús normalitzat del català, va tenir un ampli ressò i una decidida resposta en la majoria d'institucions i d'estaments de casa nostra, tret d'un espai del món farmacèutic, el de les especialitats, ja que el sector industrial no va poder adoptar-la per dues raons bàsiques: una, la de no tenir, el Govern català, transferides les competències en la producció de medicaments i l'altra, de tipus comercial o econòmic, en haver de subministrar-los a tot l'estat espanyol. Així doncs, el català, que ha estat plenament emprat en les estructures acadèmiques i professionals de la farmàcia catalana, no el trobem present en cap especialitat farmacèutica i gairebé en cap dels elements publicitaris actuals s'hi refereixen. És ben cert, però, que molts farmacèutics comunitaris han retolat en català les seves oficines, l'han aplicat a les seves etiquetes i en les informacions que acompanyen les fórmules magistrals. Ara bé, què es feia en altres temps?.4 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Figuerola i Pujol, Iris Abril et al., 2010http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/MedicamentsHistòria de la farmàciaExposicionsinfo:eu-repo/semantics/otherinfo:eu-repo/semantics/openAccess