Bramon, Dolors2020-06-192020-06-1919930210-380Xhttps://hdl.handle.net/2445/166281L'any 1492 passava a mans cristianes l'únic estat de la península que restava governat per l'islam des del segle XIII. Ultra el fet polític i les seves immediates conseqüències per els andalusins de Granada, la conquesta d'aquest regne fou el detonant d'un enduriment de les relacions entre les autoritats cristianes i la resta de musulmans que vivien en terres hispàniques. El romanent mudejar tenia dret a practicar l'islam i a regir-se internament segons les seves institucions, però la campanya de conversions al cristianisme, promoguda de seguida a Granada, culmina amb els batejos forçosos decretats el 1500-1502 per als de la corona de Castella i el 1525-1526 per als de la catalano-aragonesa. El bateig era quelcom més que un acte de litúrgia cristiana, perquè canviava radicalment la condició jurídica dels afectats, considerats des de llavors com a cristians. Però els «cristians nous de moro» no foren uns cristians com els altres: alguns no se'n sentien; altres, si ho intentaren, no reeixiren a ser tinguts com a tals; i aquesta contradicció dona lloc al problema morisc.6 p.application/pdfcat(c) Bramon, Dolors, 1993MoriscsMoriscosinfo:eu-repo/semantics/article0793382020-06-19info:eu-repo/semantics/openAccess