Rodríguez Illera, José Luis2019-11-122019-11-1219840211-2175https://hdl.handle.net/2445/144600Dins la breu, però alhora vertiginosa història recent de la semiòtica, el nom i l'obra de A.J. Greimas ocupen un lloc important i han estat cridats, amb grans probabilitats, a esdevenir l'eix de nombroses polèmiques. ]a que, si bé és cert que la semiòtica començà autoproclamant-se el metadiscurs de les ciències humanes i si a començaments dels anys setanta hom apostava paradoxalment per la caducitat del projecte, encoratjat als seus inicis per Barthes i el grup Te1 Que1 i, en general, de l'estructuralisme, tampoc no es menys cert que França és el país de la moda i, per extensió, de les 247 modes intel·lectuals: són pocs els corrents que sobreviuen el temps necessari per a poder desenvolupar totalment llurs objectius. No és, doncs, estrany que la semiòtica greimasiana sigui poc coneguda al nostre país: si més no, si hom la compara amb la produïda per Kristeva, Eco o àdhuc Mounin.5 p.application/pdfcatcc-by (c) Rodríguez Illera, José Luis, 1984http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/esRessenya de llibresSemiòticaBook reviewingSemioticsinfo:eu-repo/semantics/article0247352019-11-12info:eu-repo/semantics/openAccess