Bueno i Torrens, David, 1965-2022-03-032022-03-032022-02-262014-0118https://hdl.handle.net/2445/183742Es diu que hi ha persones que veuen la vida de color de rosa. És una expressió que s'acostuma a fer servir per descriure els individus que són especialment optimistes, tot i que de vegades es fa servir també amb cert to pejoratiu per dir que ho són en excés o injustificadament. Tanmateix, ¿és cert que l'optimisme ens fa veure la vida literalment de color rosa? Fa temps que se sap que les emocions positives generen sensacions d'optimisme i activen la motivació, mentre que les negatives acostumen a fer tot el contrari: estimulen la tristesa i el pessimisme. Partint d'aquestes premisses, els investigadors japonesos Genya Kurohara i Keiko Ogawa, de la Universitat d'Hiroshima, han analitzat fins a quin punt les emocions positives activen mecanismes fisiològics cerebrals associats a la motivació. Segons descriuen als resultats del seu treball, que han publicat a la revista NeuroReport, quan s'estimulen les emocions positives perquè s'estan veient imatges agradables, s'activen les àrees motivacionals del cervell i s'estimula la flexibilitat cognitiva, dos processos que acostumen a anar associats a les sensacions d'optimisme. I també, curiosament, s'estimula l'escorça visual de manera que interpretem l'entorn com a més lluminós, una lluminositat que, culturalment, associem al color rosa.1 p.application/pdfcat(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2022EmocionsMotivació (Psicologia)OptimismeEmotionsMotivation (Psychology)Optimisminfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical7207952022-03-03info:eu-repo/semantics/openAccess