Museu de la Farmàcia CatalanaFundació Concòrdia FarmacèuticaUniversitat de Barcelona. CRAI Biblioteca de FarmàciaSubirà i Rocamora, ManuelFabregat Marín, Isabel2013-01-172013-01-172012-12https://hdl.handle.net/2445/33406"Tots els medicaments són bons i tots, també, són dolents. Només depèn de la quantitat que se'n prengui". Aquestes afirmacions, tant contundents com antigues, són bàsiques tant en la toxicologia com en totes les modalitats de l'art de guarir, alopatia, homeopatia, dosimetria, naturopatia, etc. ja que, a l'hora d'establir un tractament farmacològic, cal determinar, sempre, la quantitat de medicament que s'haurà d'administrar per tal d'aconseguir el resultat esperat. Quan es tracta de productes líquids o de principis actius en solució, l'única manera d'afinar la dosi és la de subministrar un nombre concret de gotes, establert d'acord amb la concentració del medicament. Encara que amb una certa pràctica és possible d'obtenir gotes més o menys uniformes inclinant el flascó amb el tap lleugerament obert, calia popularitzar un estri ben senzill d'usar per tal que, qualsevol pacient, pogués medicar-se sense por i correctament. Fou l'anomenat comptagotes.4 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Subirà i Rocamora, Manuel et al., 2012http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/Aparells i instruments mèdicsHistòria de la farmàciaExposicionsinfo:eu-repo/semantics/otherinfo:eu-repo/semantics/openAccess