Solà, Joan, 1940-2010Bonet, Sebastià, 1943-Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana2019-12-052019-12-051992-01-01https://hdl.handle.net/2445/146125[cat] La tesi té com a objectiu principal estudiar com es va constituir, fixar i transmetre, en el mitjà específic dels manuals de llengua catalana publicats entre el 1891 (any de publicació de l’ “Ensayo de Gramática del Catalán Moderno”, de Pompeu Fabra) i el 1975, el conjunt d’enunciats en què consisteix el component morfològic i sintàctic del model normatiu prescrit per l’esmentat P. Fabra. La tesi es divideix en quatre parts, atenent a quatre aspectes característics de l’activitat manualística del fabrisme: 1) Bases gramaticals del model de llengua normativa (on s’analitzen les obres fonamentals de Fabra, i particularment la “Gramática de la Lengua Catalana”, de 1912), la “Gramática Catalana” de 1918, així com dues edicions de les “Converses filològiques”); 2) Manuals pedagògics del Principat; 3) manuals del País Valencià i de les Balears; 4) Dos intents d’ampliació (es refereix a la “Gramàtica Catalana” pòstuma (1956), de Fabra, i a la “Gramàtica Catalana” (1962), de A. M. Badia Margarit). Aquesta part conté, en especial una valoració crítica acurada de les esmentades obres de 1956 i 1962, feta des de l’exigència d’un manual normatiu-descriptiu que complís les condicions d’un tractat gramatical de nivell superior.499 p.application/pdfcatcc-by, (c) Bonet,, 1992http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/CatalàGramàticaNormalització lingüísticaHistòria de la lingüísticaCatalan languageGrammarLanguage standardizationLinguistics historyinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis2019-12-05info:eu-repo/semantics/openAccesshttp://hdl.handle.net/10803/668095