Gras Valero, Irene2021-03-182021-03-182021-01-100211-8572https://hdl.handle.net/2445/175331L'imaginari decadentista europeu de finals del segle XIX i començaments del segle XX, tot influït per la mentalitat misògina de l'època, va establir una contraposició entre dos tipus de dones: una de sacrificada, passiva i pura, representada per la figura simbòlica de l'àngel de la llar', i una altra de perversa, activa pel que fa a l'àmbit sexual, que aspira al seu alliberament i es complau en el propi gaudi. Al Modernisme la femme fatale es va cultivar sobretot dins l'àmbit literari, i dins de les seves derivacions podem trobar la jove verge consumida pel desig, la prostituta o 'flor de llot', la dona satànica, Salomé i les bacants de la decadència o fins i tot la degenerada necròfila. Autors com Jeroni Zanné o Alfons Maseras, entre d'altres, van sentir-se atrets per aquesta dona enigmàtica, fascinant i castradora. A través del recull d'algunes de les seves obres i de la literatura publicada a les revistes periòdiques de l'època, realitzarem així un recorregut per diverses de les tipologies relacionades amb aquest tema.16 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Gras Valero, Irene, 2021http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/esLuxúriaDones en la literaturaModernismeLustWomen in literatureArt nouveau«Flor de la luxúria»: la concepció de la femme fatale a l'imaginari del modernisme literari decadentinfo:eu-repo/semantics/article6992312021-03-18info:eu-repo/semantics/openAccess